Senyor, ensenya’ns a mirar amb els teus ulls.
Els nostres ens enganyen.
Les nostres obscuritats emboiren el que veiem.
Malgrat voler ajudar els altres,
els encomanem el nostre pessimisme,
la nostra negativitat.
Allibera’ns de les bigues dels nostres ulls
per tal que la nostra mirada sigui neta,
perquè puguem veure prou clar
i així poder ajudar els nostres germans
a desfer-se de la brossa de l’ull.
Aleshores ens podrem mirar de fit a fit,
sense pors, sense dissimular.
No ens caldrà cap maquillatge,
perquè som obra teva.
Sense la biga que ens desforma,
tornem a ser com tu vols.
I veiem el món amb els teus ulls.
El teu esguard ens purifica.
Que la nostra mirada sigui prou transparent
per ser capaços de transformar el món.
Que el nostre cor sigui prou net
perquè les seves finestres, els nostres ulls,
et puguin veure a tot arreu,
en tot el que ens envolta,
en especial, en la mirada
dels nostres germans.
