Corpus Christi

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data: 
Diumenge, 18 Juny 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Formem un sol cos tots els qui compartim el mateix pa: l’Eucaristia

1. Som església peregrina, en camí, un camí sempre nou, adés planer, adés costerut, amb gana i set, amb cansament i ganes d’aturar-se mirant enrere i enyorant el passat o mirant endavant perquè el present se’ns fa feixuc. Però Déu acompanya el seu poble, sense però estalviar-li l’experiència de la limitació humana. Ell no falla mai. En moments on tot sembla perdut, una font inesperada rajant d’una roca eixuta apaga la set i descobreixen en el mannà l’aliment que els ajuda a superar cada jornada de camí. Però cada dia l’han de cercar i cada dia l’han de compartir. Quan se’l volen quedar o guardar per a l’endemà, se’ls fa malbé. En el nostre camí de cristians d’ara Jesús se’ns fa aliment. Però hem de matinar per recollir-lo. És el que fem diumenge rere diumenge. És un mannà tan simple i tan vulgar que bona part dels cristians el desconeixen o el menystenen i així els va. Han de caminar igualment però sense el suport de l’Eucaristia i de la comunitat.

2. Però no fem el camí tot sols. Són molts els qui el fan amb nosaltres. Semblem grans de blat dispersos cadascun pel seu cantó. Però en l’Eucaristia ens unim en la humanitat ressuscitada de Jesús. I tots plegats som allò que mengem: formem un sol cos tots els qui compartim el mateix pa: l’Eucaristia. L’Eucaristia ens manté units boi acceptant i respectant les diferències, integrant­-les i enriquint-nos-en.

3. Sant Joan ens recorda les meravelles del pa i del calze que compartim. Ens dóna la vida de Déu. I amb la vida de Déu l’esperança joiosa de la resurrecció. Cada comunió és una llavor de resurrecció. Les comunions que fem són llavors de petites resurreccions de cada dia fins a la resurrecció final.

4. Combregant participem en la vida del Pare i del Fill. Jesús viu en nosaltres i nosaltres en Ell. I participem també de la mateixa missió. “Com el Pare m’ha enviat, us envio jo”.

5. I aquí trobem el sentit de la diada del Corpus. Va néixer de la il·lusió dels bons cristians que no veien de bon ull un Jesús engabiat al sagrari. I volien que Jesús veiés i visités els carrers i les places del poble amb tanta gent i amb tantes flors humils i precioses que no podia contemplar.

6. Avui amb prou feines fem processons. Això ens diu una cosa molt important. ¿Oi que l’eucaristia ens converteix a tots en el cos de Crist, en sagraments de la seva presència, en la seva cara visible? Doncs mireu: Jesús avui es passeja per les places i carrers i descansa a casa nostra o en qualsevol racó del camí a través de nosaltres. Som un Corpus permanent.

7. El P. Claret havia rebut la gràcia de sentir la presència eucarística d’una comunió a l’altra. Era tal la seva identificació amb Jesús de comunió a comunió, que se sentia el Pa consagrat que arribava a tothom amb qui es trobava.

8. Quan sentirem la invitació: Aneu-vos en pau, a veure si els pocs o molts cristians que participem en l’Eucaristia, prenem consciència que tot just ara comença la missa: en cada cosa que fem o que patim o que gaudim actualitzem l’entrega de Jesús, fem el memorial del Senyor.

9. Som una diada de Corpus tots els dies de l’any. Ornem el nostre camí amb ginesta i flors de tota mena. Els nostres germans i nosaltres –i Jesús en nosaltres! – ens ho mereixem.