Diumenge XII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data: 
Diumenge, 25 Juny 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

 Jesús confia als apòstols la seva pròpia missió

1. Jeremies era un sacerdot de la perifèria de Jerusalem. Era un tros de pa beneït i tímid com molts de nosaltres. I Déu l'escollí per profeta. Pobre de mi que no sé enraonar. Sóc només un noi. Però assumí l’encàrrec i digué al poble i a les autoritats no pas allò que volien sentir, sinó els que calia de part de Déu. I naturalment: el qui diu les veritats perd les amistats. I el pobre Jeremies les veié de tots colors. Sentia el xiuxiueig maligne de la gent. Però se sentia segur: el Senyor em fa costat, els qui em persegueixen cauran, quedaran confosos del seu fracàs.

2. Jesús confia als apòstols la seva pròpia missió i els prevé de qualsevol somni de facilitat. No hi ha dreceres. L’oposició al seu missatge serà ferotge com la que feien a Jeremies i als altres profetes. I tanmateix els diu un cop i un altre: No tingueu por.

3. No tingueu por. Això que us dic a cau d’orella, crideu-hi ben fort des dels terrats, de les tribunes, des de tv, de la premsa i la ràdio: proclameu el respecte a la vida, el respecte a l’honor dels altres, el respecte a l’amor davant un públic que tendeix a aprofitar-se dels altres sota el nom de l’amor, respecteu la paraula, no torneu mal per mal ni respongueu amb violència a la violència, poseu-vos al costat de l’oprimit, del marginat, del sense sostre o sense veu. Alceu la veu contra la injustícia.

4. No féssiu cas dels qui volen tancar la vida i el projecte cristià a la sacristia o a l’àmbit privat de la consciència mentre ells es reserven l’àmbit públic i en nom de la llibertat tendeixen al pensament únic.

5. Quan proclamareu això molts us aplaudiran i molts us xiularan. Si no dieu el que la gent vol sentir, si defenseu la família o la vida dels no nats i la vida quan s’apaga i denuncieu l’avortament o la promiscuïtat sexual o la injustícia… us declararan persones no grates. I si fos només això, rai.

6. Us poden dur a la presó… Us poden inhabilitar. Us poden matar. Però no us podran destruir. La vida és més forta que la mort, l’amor és més fort que l’odi. Us poden tirar a la paperera de la història de viu en viu. És especialment perillós pensar pel propi cap i jutjar amb criteri propi basat en valors evangèlics. I més perillós dir-ho o escriure-ho. Amb un tres i no res t’encolomen l’etiqueta de carca o d’antiquat o d’utòpic. Cogitare aude: atreveix-te a pensar. Pensa pel teu cap, altrament pensaran per tu. Quan pensen per tu, tu i jo i tots esdevenim borregos.

7. Déu vetlla per vosaltres. Si té cura dels pardals i dels nostres cabells, més tindrà cura de tota la persona. No tingueu por de ningú. Cap home ni cap autoritat és més que nosaltres ni val més que nosaltres. Tampoc menys. Les nostres pors i les nostres covardies fan els tirans o els dictadors.

8. El seguidor de Jesús ha de donar la cara per ell. Sense personalismes, sense fatxenderia, però amb dignitat i constància. Donem la cara per Crist quan la donem pels germans maltractats injustament com Crist. Ell la donarà per nosaltres quan ens jutjarà: tenia gana, tenia set, era nu, a la presó, malalt al llit. Si som perseguits per això, anem bé. Estem en la línia de Jesús i dels profetes.

9. Guaiteu què diu sant Pere... Quina sort si sou ultratjats perquè sou cristians. Això vol dir que l'Esperit gloriós de Déu, reposa damunt vostre. Que ningú de vosaltres no hagi de sofrir per assassí, o lladre o delinqüent, o per haver-se ficat on no el demanen. Si ho és per cristià rai, no se n'ha pas d'avergonyir. Doni gràcies a Déu perquè pot dur el nom de Crist amb dignitat (1Pe 4,14-16).