Diumenge XIII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data: 
Diumenge, 2 Juliol 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús és el model de l’home lliure

1. Tan bon punt el nadó surt a la llum, ja li tallen el cordó umbilical que l’unia a la mare. Des d’ara ha d’aprendre a viure independent. I haurà de tallar lligams quan el duguin a la guarderia i vagi a l’escola. Cada dia que passa augmenta el seu grau d’autonomia.

2. Esdevé adolescent i cerca com pot la independència. Sovint s’allibera d’unes dependències i se’n crea d’altres de més o menys additives. Va a la universitat o a la formació professional, troba feina, s’enamora i es casa. O es fa religiós/sa, o es queda com està.

3. N’hi ha que afronten la vida sense haver superat la infantesa o l’adolescència. Ho volen ser tot alhora. Molts fracassos en la vida familiar, social i religiosa es deuen al fet que no han sabut tallar a temps els diversos cordons umbilicals que els lliguen al passat i els priven d’enfocar el present.

4. I no són lliures. Per plantar-se davant la vida cal ser amo d’un mateix, mirar la vida amb els seus propis ulls i pensar pel seu cap. Altrament uns altres pensaran per ell.

5. Jesús és el model de l’home lliure. Fou a Betlem el manyaguet de la Mare i anà creixent gradualment en edat, saviesa i gràcia davant Déu i davant la gent. Un dia aquell vailet tan modoset, es queda a Jerusalem sense que els pares se n’adonin. Per què em cercàveu? No sabíeu que havia d’ocupar-me en els afers del meu Pare? No ho varen entendre. Però la lliçó era clara: com a persona tinc una missió concreta en la vida i en la seva realització només depenc del Pare que me l’ha confiada. Maria respectarà la decisió de Jesús quan deixarà la fusteria per fer-se predicador itinerant de la bona nova de Déu seguint el buf de l’Esperit Sant. Discretament anirà trobant el seu lloc al costat de Jesús des de Canà fins al Calvari. O fins al Cenacle enmig de l’Església naixent.

6. Jesús és un home lliure. Se sap relacionar amb tothom sense esclavitzar-se a res ni a ningú. Predica i actua tenint en compte el projecte de Déu, encara que es faci malveure de les autoritats religioses o civils, que pla li passaran factura. Respecta el poble humil, però no l’afalaga. Li mostra el camí exigent d’allò que el fa créixer en llibertat, igualtat i germanor. Els ensenya a dir el Pare nostre i a viure les benaurances.

7. I vol que el seus deixebles siguin persones lliures com ell. Lliures d’ells mateixos per prendre decisions madures, sense centrar-se en els seus interessos egoistes. Per manca de llibertat interior Judes va vendre Jesús i Pere el negà. I per manca de llibertat respecte a les coses, el noi de l’evangeli se’n tornà tot trist a casa seva. Mateu i Zaqueu en canvi, embolicats en negocis bruts, se’n van saber desempallegar i esdevenir homes nous.

8. El deixeble de Jesús ha de situar-se davant la família al nivell de la fe. “La meva mare i els meus germans són els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen”. I això val per als fills i per als pares. Han de ser lliures per copsar a què són cridats per Jesús i per seguir-lo cadascú des de la seva vocació personal.

9. Les paraules de Jesús no són una exigència tirànica o esclavitzada, sinó un clam de llibertat i una crida a la maduresa humana i cristiana, arrelada en una fe profunda i animada d’un amor generós.

10. El qui segueixi Jesús seriosament i àgilment toparà com ell amb la incomprensió i amb la persecució que poden acabar en mort sagnant. Ho veiem amb esgarrifança en tants de cristians i cristianes cruelment perseguits o ningunejats en tants països del món només per ser seguidors de Jesús.

 11. En aquestes situacions extremes funciona i de quina manera l’hospitalitat, especialment entre els més pobres. Jesús ens diu que acollir l’hoste és acollir Jesús i el Pare que l’ha enviat. Abeura Jesús el qui abeura el germà assedegat.

12. En la nostra Europa d’arrels cristianes avui el foraster és mirat amb prevenció o acollit com un turista de qui ens en podem aprofitar. Els centenars i milers de fugitius que no troben refugi enlloc s’aixecaran contra aquest món egoista acusant-lo d’haver-se negat a rebre Jesús en ells. Per no entomar uns problemes d’ara, ens privem de les riqueses immenses que ens vindrien d’aquestes persones que no tenen res. Però que ho són tot: Jesús. Era foraster i em vau acollir.