Diumenge XIV de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data: 
Diumenge, 9 Juliol 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Veniu, jo us faré reposar

1. Amb la calor que fa, i cansats com estem i afeixugats, fan de bon llegir i rellegir els textos de la missa d’avui.

Zacaries ens presenta la cara amable del Messies. Tothom el somiava com un guerrer aterridor. I vet aquí que entra a Jerusalem a cavall d’un ruc. Us imagineu un cap d’estat que es presentés en un sis-cents ni que fos descapotable? Quina presa de pèl! I ho és.

2. Jesús capgira la mentalitat. És el Messies que domina de mar a mar però no basa el seu domini en el nombre de guerrers ni en les armes destructives. El seu és un regne de llibertat i de pau, de justícia i d’amor. Té la força de l’amor i triomfa amb la no violència, proposant, no pas imposant.

3. També se’ns presenta el rostre amable de Déu. Estima entranyablement allò que ha creat. Sap de quin fang ens ha fet i ens comprèn i ens anima. No ens ha fet en sèrie. No, ens ha creat un a un, som obra de les seves mans. I ens estima amb entranyes de mare. Podem descansar en ell com un infant a la falda de la mare.

4. El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l’amor. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat. Sí estima entranyablement, amb entranyes de mare, personalment. Totes les seves obres són obres d’amor. El Senyor sosté els qui estan a punt de caure, els qui han ensopegat, ell els redreça.

5. I Jesús avui s’esplaia en una lloança sublim al Pare. Els apòstols han tornat de la seva missió tot contents. És veritat que els setciències i savis i intel·lectuals de tota mena els han ficat el dit a l’ull perquè esgranaven espigues en dissabte, o perquè, com el mestre, dinaven i sopaven amb publicans i pecadors... o acollien tothom. Però allò que era una nosa per els savis, era una font de joia per al poble senzill que per fi sentia el manyac de la mà i del cor de Déu. Fins els dimonis se sotmetien al poder dels enviats de Jesús.

6. I Jesús felicita el Pare pel bon gust que ha tingut barrant l’accés als savis i als entesos i obrint-ne de bat a bat als petits, als senzills, els ignorants.

7. Ha pres la teologia de mans dels poderosos i l’ha tornada als petits. Aquests se senten estimats del Pare i amorosament acollits pel Fill. És un coneixement per connaturalitat, com el de la mare i del fill. És així com molts de nosaltres hem tingut la gràcia de mamar l’amor a Jesús i a la Verge Maria amb la llet de la mare i amb la complaença del pare. Molt bé, Pare!

8. I ara ens invita: Veniu a mi els qui esteu cansats i afeixugats. Els grans ho estem per allò del si no fos, els joves perquè després de pencar hores i hores i de ser els més ben preparats, no troben feina. O perquè els ha fallat l’amor amb qui comptaven o els ha traït l’amic en qui confiaven. Veniu, jo us faré reposar.

9. Haureu d’acceptar el jou que tota vida comporta. Cadascú té una missió, unes responsabilitats i unes limitacions. Coses de la vida. Però Jesús ens recorda que el jou fa així: és cosa de dos. No som sols. El jou el duem Jesús i jo. Pesa la meitat. I a més, ens dóna una energia vital capaç de moure muntanyes. Ha infós en nosaltres el seu mateix Esperit que ens fa sentir Fills i en empeny a dir Abbà Pare.

10 . És benèvol i humil de cor. Ja hem vist com ha entrat a Jerusalem. A més Jesús es fa seves les paraules del profeta Isaïes que caracteritzen la seva manera de fer. No buscarà raons ni s'escridassarà.Una canya esquerdada, no l'acabarà de trencar, ni acabarà d'apagar el ble que fumeja. És el rostre visible del Pare i l’expressió de les seves entranyes de mare.