Diumenge XVI de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data: 
Diumenge, 23 Juliol 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El blat i el jull

1. Com un gra de mostassa: així de petita i de dinàmica és la paraula de Déu. Déu es complau a seguir el ritme de creixement, lent, però sense pausa, d’efecte retardat però segur. No li agrada l’espectacularitat ni els focs d’artifici. Hi ha una gran desproporció entre la migradesa del gra de mostassa i l’ampli arbust capaç d’ajocar ocells de tota mena.

2. Com el llevat que la mare ficava a la pasta i la transformava fins a fer-ne bon pa. Els cristians hem d’actuar com la sal, com el llevat: humilment, pacientment, amb la humil paciència de Déu.

3. «On Déu ens plantà, cal saber florir», deia sant Francesc de Sales. Allà on som és on hem de fer la feina. Sense espectacularitat, però amb eficàcia constructiva.

4.Quantes padrines avui sembren en el cor de néts i nétes unes lliçons d’evangeli que els orientaran quan seran grans. Foren les padrines –les babuixkes– que salvaren la fe a Rússia en tants anys de règim ateu.

5. La manera de fer de Déu amb nosaltres és com la de l’amo del camp: hi sembrà bon gra. L’enemic hi sobresembrà jull. És la creu de tants pares i mares i catequistes i mestres. Sembren a dojo bon blat, però al carrer o en els mitjans sempre hi ha el malànima que hi sembra el jull de la droga o del que sigui. ¿Arranquem el jull? No, i ara. ¿No veieu que amb el jull descalçaríeu el blat?

6. Ens hem d’acostumar a conviure amb el mal que no voldríem, amb bons i dolents... De tant en tant amb un rampell d’impaciència voldríem eliminar els dolents, que, naturalment, sempre són els altres. No, Déu és pacient i espera. Això que avui és jull, potser demà esdevindrà bon blat. Amb aquest criteri nostre de curta volada, no tindríem sant Pau, sant Francesc d’Assis i tants homes i dones de vàlua. Ja arribarà el dia de fer anar el garbell per separar el blat del jull. Jesús s’ho ha reservat.

7. És la manera de fer de Déu. Obrant així, heu ensenyat al vostre poble que els justos han de ser humans amb tothom, i heu omplert d’esperança els vostres fills, en veure que doneu l’ocasió de penedir-se dels pecats.

8. Mn. Pere Ribot, sant sacerdot i poeta excel·lent ens deia sovint: Sort que Déu és un bon home... I sort en tenim de la seva bondat. Fem nostra l’actitud de Déu. Ens cal aprendre humanitat de la bondat del Pare celestial. Justament perquè som cristians i deixebles de Jesús hem de ser més humans que ningú. Humans, molt humans!

9. I quan no sapiguem interpretar i donar curs als nostres sentiments, entrem una estoneta dins nostre i connectem amb l’Esperit Sant que viu i prega en nosaltres: Ell intercedeix amb gemecs que no es poden expressar i els converteix en un llenguatge que el Pare del cel comprèn... com la mare que entén els gemecs, els plors i els somriures del seu fillet... Unim-nos a l’Esperit quan diguem el Pare nostre.