Transfiguració del Senyor

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data: 
Diumenge, 6 Agost 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús ens invita a pujar amb ell al Tabor

1. Heu sentit a parlar de la lectio divina, així, en llatí, que és com més bé s’entén? És molt senzill. És una lectura divina, una manera de pregar amb la Bíblia o amb l’evangeli. Per exemple, ara acabem de llegir-ne un bocí. La lectio torna a llegir el text per veure què hi diu Déu: qui parla, què enraonen, què fan... Després em pregunto: En això que he llegit, què em diu a mi l’Esperit Sant. Finalment què responc a la invitació de l’Esperit Sant ara i aquí. I procuro dur a la vida això que he après.

2. Enmig d’aquesta calorada d’agost, Jesús ens invita a pujar amb ell al Tabor a llegir a la llum de la Paraula de Déu el moment que viu amb els apòstols. Una estona de lectio divina. Ho necessita.

3. Pere és el pescador de Galilea esdevingut deixeble de Jesús. Amb els seus ulls d’home de poble ha intuït i proclamat que Jesús és el Messies, fill del Déu viu. Molt bé, Pere, li fa Jesús. Enraones inspirat per Déu. Pere es frega les mans pensant en el Messies com tothom l’esperava: un superhome, un extraterrestre, un galàctic, per damunt del bé i del mal i amb tot de dreceres per arribar a on vol. És el Fill d'home de qui parla Daniel: rep de Déu la sobirania, la glòria i la reialesa. Tots els pobles li faran homenatge. Al costat d’aquest Messies Pere té l’escon assegurat.

4. Però Jesús li trenca les oracions. Sí que és el messies, sí que és el Fill de Déu però no com la gent somia. És Home amb mesura humana. I com tot home si vol pujar al Tabor en ple agost haurà de suar la cansalada i esbufegar, com nosaltres.Mira amb els seus ulls, pensa amb el seu cap, estima amb el seu cor.

5. El segle XIX un cèlebre rector d’una universitat digué al rei: Lluny de nosaltres la funesta mania de pensar. I vet aquí que Jesús va contreure i practicar aquesta funesta mania. I així entra en el joc i en el xoc normal de les llibertats. I en aquest joc uns dies rebrà els aplaudiments de la gent i uns altres el xiularan. En el xoc finalment li tocarà el rebre com als profetes que l’han precedit. No es guia per enquestes sobre què vol la gent o què li agrada. Sinó allò que li convé.

No farà la gara-gara a la gent: no els dirà el que volen sentir sinó allò que els convé. Ni farà la gara-gara als poders civils, militars, religiosos o econòmics. I queda malament amb tothom.

6. Al Tabor Jesús examina la seva situació conversant amb Moisès i Elies. I voldria que Pere, Jaume i Joan escoltessin la conversa i aprenguessin a mirar la realitat amb ulleres noves, de llarga vista, que dèiem abans.

7.Sabeu de què convesaven? Conversaven sobre l’èxode, el llarg camí de Moisès conduint el poble de l’esclavatge a la llibertat. El camí d’Elies fins a descobrir que Déu no és partidari de la violència de l’huracà i del terratrèmol sinó de la suavitat persuasiva del ventijol. Déu és compassiu i benigne.

8. Moisès i Elies maldaren perquè el poble fes aquest èxode, la sortida vers la llibertat. De l’Egipte cap a la terra promesa. D’un concepte poc apropiat de Déu a una concepció nova de Déu. No se’n sortiren gaire. De fet, ells i els altres profetes i líders foren més aviat bandejats i sovint assassinats. Jesús seguirà el mateix camí, que per a ell passa per viure fidelment la condició humana fins a les últimes conseqüències. Per fidelitat a l’home arribarà a la glòria de la resurrecció passant pel tràngol de la incomprensió, de la creu i de la mort. I així ens salva. Ens retorna la dignitat humana.

9. I aquesta imatge del Messies home entre els homes i maltractat com un esclau, rep l’aprovació del Pare: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, n’estic molt content, n’estic tot cofoi! Escolteu-lo”. Els tres deixebles s’esglaiaren. El Pare aprova el camí de Jesús que és el mateix camí nostre: passar pel món fent el bé i estimant-nos com el Pare ens estima.

10. I ara, aixequeu-vos, no tingueu por. Moisès i Elies s’han retirat. Els tres deixebles –i nosaltres- es troben tots tres amb Jesús tot sol. Amb ell ja ho tenen tot. Cal tornar muntanya avall a continuar el camí de tothom, però amb ulls nous, amb seny nou, amb un cor nou.

11. Per això ens ajudarà pujar de tant en tant al Tabor amb la Bíblia a la mà a pregar i a mirar el món, les persones i els esdeveniments a la llum de Jesús, que si té alguna funció, és justament la de salvar. Jesús, Salvador.