Diumenge XIX de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data: 
Diumenge, 13 Agost 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Som la prolongació visible de la presència de Jesús en el nostre ambient

1. L’evangeli d’avui té un context: Jesús amb el concurs dels apòstols ha alimentat una multitud en un espai desert. Acabat, envia els apòstols que el precedeixin a l’altra banda de l’estany. Que arreu on vagin, li preparin el camí. Ell es queda tot sol a la muntanya, pregant.

2. És el que fem ara. Nodrits amb el Pa que és Jesús, ens acomiaden dient: aneu-vos-en en pau. No vol dir que ja ho tenim la feina feta. No, i ara! Jesús, amb les paraules del mossèn, ens envia mar enllà com els apòstols perquè li obrim el camí, perquè ens enduguem a casa la bona nova i la fem córrer. Nosaltres, com Església, som la prolongació visible de la presència de Jesús en el nostre ambient. En som el sagrament. Confia en nosaltres.

3. L’esglesiola que és la nostra comunitat cristiana o la família i la gran Església universal som la barca de Pere sacsejada per adversaris de tota mena: amb el vent contrari i les ones encrespades de la mar. Avui tot sovint els cristians som barroerament combatuts arreu o sàviament ignorats pel fet de ser el que som. Qualsevol pot presumir d’aquest carnet o de l’altre. Les portes se li obren. Però que no presumeixi de cristià o de creure en Déu. Moltes portes se li tancaran. O el declararan persona non grata. Com ho fou Jesús.

4. No tinguem por, tanmateix. Siguem honrats i coherents mantenint les nostres conviccions cristianes sobre el respecte a la vida, a la paraula, a l’amor, al matrimoni, a la llibertat davant la imposició de tendències deshumanitzadores. No ens serà fàcil davant una societat que s’empassa acríticament el gripau de la postveritat: la mentida repetida esdevé veritat.

5. Mentrestant on és el Senyor? Al cim del turó pregant encara? No serà un fantasma això que veiem? Potser sí que hem convertit Jesús en un ens estrany embolcallat amb núvols de cotó fluix, sense cap capacitat d’atreure ningú.

6. Arrisquem-nos, llencem-nos a l’aigua com Pere atrets per la presència i la paraula de Jesús. Però és tan fort el vendaval... Que ens enfonsem, Senyor! Salva’ns, Senyor!

7. A on aneu amb tan poca fe? Agafem-nos fort a la mà de Jesús que porta la marca d’uns claus. És clavat a la nostra mateixa creu. És fort i ens dóna la seva força. La nostra por faria més forts els nostres adversaris. No tenim res a perdre. Volent salvar la pell, perdríem bous i esquelles.

8.. Alliberem-nos de fantasmes, de falses idees de Déu, de Jesús, de l’església i de nosaltres mateixos i abracem-nos amb amor a la veritat que ens farà lliures...

9. Tenim el model d’un predecessor nostre i mestre de la fe. Sant Pau. És un patriota. Dir-se patriota avui fa tan carca com definir-se cristià. Doncs, no. Pau estima apassionadament el seu poble. En coneix la història. Valora sobretot que d’Israel prové, en la seva humanitat, el Messies, que és, per damunt de tota cosa, Déu beneït per sempre. Amén! Per això li dol tan profundament que gran part del seu poble no hagi acceptat ni reconegut Jesús. ¡Com voldria ser lliurat a la destrucció i ser separat del Crist, si això ajudava els meus germans, els de la meva nació jueva!

10. L’actitud de Pau no és un xovinisme tronat ni un “nacionalisme” de curta volada. Si els cristians haguéssim llegit i après allò que sant Pau diu d’Israel a la carta als Romans, ens hauríem estalviat totes les atrocitats perpetrades al llarg del segles contra el poble jueu exiliat una mica pertot arreu i reclòs en el “calls” que trobem en molts tants indrets de Catalunya. I la infame xoah –l’holocaust– executada en els camps d’extermini.

11. Com Sant Pau avui potser ens sap greu que en un poble d’arrels cristianes tan fondes, les hagi abandonades en un parell de generacions. Avui costa declarar-se cristià practicant a Catalunya. Però no tinguem por. Recollim l’esperit dels Beats Pere Tarrés i Francesc Castelló que en temps difícils van abraçar la fe de Crist en un país i van sentir i encomanar a joves de tota mena i situació l’orgull de sentir-se i declarar-se cristians. Sí, sóc catòlic, digué el jove Francesc Castelló.

12. De l’himne de la Federació de joves cristians, remarquem-ne una estrofa:

Al noble impuls que ens fa germans
les vides siguin consagrades.
Som catalans i cristians
que és com dir herois dues vegades.

I la tornada:

Refem el món ingrat i trist!
Som cavallers, fidels del Crist.