Diumenge XXVII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data: 
Diumenge, 8 Octubre 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La existència i la raó de ser de l’Església van lligades a la fidelitat a la missió de Jesús

1.- Les lectures d’avui palesen una decepció i criden a la responsabilitat. Isaïes canta la decepció de Déu per la vinya-Irael, cavada i netejada, plantada amb els millors ceps. N’esperava bon raïm, però ha veremat raïms agres. N’esperava justícia, però no hi veu sinó injustícies; n’esperava bondat, però hi sent el clam dels oprimits.

2.- Isaïes enumera els raïms agres que han produït els dirigents d’Israel: Acaparadors: a costa dels veïns engrandeixen casa i camps. Viuen en una bombolla de felicitat. Embriagats al so de l’arpa amb la seva frivolitat viuen aïllats del poble que pateix. Són mentiders i pares de la mentida. Tenen el mal per bé i el bé per mal! Han pervertit el llenguatge; fan passar per amarg el que és dolç i per dolç el que és amarg. Ens fan empassar el gros gripau de la postveritat. La mentida mil vegades repetida esdevenint veritat. Ho palpem aquests dies horroritzats. Molts mitjans intoxicant-nos amb mentides grolleres falsedats. Jesús denuncia aquesta actitud com a blasfèmia contra l’Esperit Sant.

3.- Jesús viu també el fracàs de la seva missió com una immensa decepció. Ha estimat el seu poble, s’ha basquejat per sembrar el bé, la bondat, la veritat, la llibertat i l’amor. I s’ha trobat rebutjat. Ell resumeix en la paràbola i en la seva vida la història d’Israel. El poble sortit d’Egipte i que ara ocupa la terra promesa havia començat com un humil arrendatari que mal que bé anava pagant el que li tocava. Però de mica en mica els dirigents es van fent amos de la vinya. I aprenen a desfer-se en nom de la Llei dels profetes que els exigien la part de collita que corresponia a Déu.

4.- I arriba el moment en què els líders religiosos i polítics d'Israel creuen que és arribat l’hora d’apropiar-se de la Vinya. Però els fa nosa Jesús, el Fill i Hereu. No respon a les seves expectatives. Acluquen els ulls per no veure-hi i es tapen les orelles per no sentir-hi. Ara compten que occint l’hereu, ells esdevindran els hereus de la vinya. Pengen Jesús a la creu, fora de la ciutat santa.

5.- La seva irresponsabilitat que els ha dut a decebre la confiança de Déu, té conseqüències lamentables. Déu ha posat la vinya en altres mans, en un poble nou que sí que respondrà a la confiança que hi ha dipositat.

6.- Això ens fa pensar. Tant l'Església primitiva com la nostra d'avui sap que la seva existència i la seva raó de ser van lligades a la fidelitat a la missió de Jesús: fer present la novetat absoluta del projecte de Déu que no és tant una ortodòxia –bones idees i segures– com una l’ortopraxi, que diuen els entesos: una actuació recta: alliberar els pobres i desheretats d'aquest món. Si no ho fa, passa de ser sal de la terra a sal insípida trepitjada per tothom. Passa de ser llum a fer fum irrespirable.

7.- Ens podem preguntar: quins fruits espera el Senyor de la nostra parròquia de Balàfia, de l’església diocesana de Lleida, de la cristiandat estesa arreu de Catalunya? Temps era temps florien les comunitats cristianes fundades per Pau i Siles. Floria a Cartago l’església de Cartago amb sant Agustí al capdavant. Qui se’n recorda? Van desaparèixer i es fundaren comunitats noves en països nous. Ens podria passar a nosaltres quelcom semblant, si en comptes de ser església en sortida ens tanquem amb pany i forrellat en la nostra rutina. Un altre poble i una altra gent acollirà el pa i el vi de l’eucaristia que tants convilatans nostres desconeixen o menystenen. Altres acolliran el missatge de germanor, llibertat i igualtat de l’Evangeli.

8.- Sant Pau en nom de Jesús ens dóna una medecina per renovellar la nostra vida personal i comunitària. Serenor davant les situacions conflictives. Pregar, demanar i agrair. L’Eucaristía és acció de gràcies. El fruit serà la pau: la confiança de l’infant a la falda de la mare.

9.- I fer nostres i conrear tots els valors que Déu ha posat al cor i a l’abast de tothom: estimar la veritat, conrear el respecte, la justícia, l’honradesa, la netedat, l’amabilitat. I tota mena de virtut. El fruit preuat serà la pau de Déu amb vosaltres.

10.- Acabem amb la pregària que ens suggereix el salm responsorial d’avui:

Déu de l’univers, veniu i visiteu aquesta vinya, que la vostra mà havia plantat i havia fet robusta i forta. Renoveu-nos, feu-nos veure la claror de la vostra mirada i serem salvats.