Diumenge XXX de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data: 
Diumenge, 29 Octubre 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Sense amor a l’altre no hi ha amor de Déu ni acompliment de la seva voluntat

1.- Em plau començar l’homilia accentuant l’amor i la bondat de sant Pau als cristians de la comunitat cristiana de Tessalònica. Acaba de felicitar-los per la vivència de la seva fe compromesa, de la seva caritat solidària, de la seva esperança ferma. I continua felicitant-los perquè han acollit la Paraula amb tot del goig de l’Esperit Sant malgrat les moltes adversitats. Han esdevingut un model i un perfum agradable per a les altres comunitats del món grec. Han renunciat als ídols i a les falses imatges de Déu i s’han girat decididament al Déu viu i veritable que ens ha enviat Jesucrist.

2.- Em fa l’efecte que sant Pau diria quelcom semblant als cristians d’aquesta parròquia animant-la a mantenir viva i activa la flama de la fe. Som pocs però Jesús ens invita a ser llum del món i sal de la terra. Amb el vigor del gra de mostassa.

3.- L’Evangeli ens mostra avui el camí pla i segur per a convertir en cel aquest petit món nostre. Qualsevol de nosaltres respondria fàcilment a la pregunta del mestre de la Llei: Quin és el manament més important. Però els savis a vegades emboliquen la troca i fan de coses ben planeres i senzilles un problema gros.

4.- Examinant la Bíblia, havien catalogat 613 preceptes positius i 365 de prohibitius. I tots eren necessaris. No se’n podia prescindir de cap. Prou complicat tanmateix. I maldaven per trobar una síntesi aclaridora i simplificadora. No n’hem pas d’estrayar: quantes lleis conté el codi civil. I el Codi de Dret Canònic?

5.- Jesús no inventa res. Es limita a repetir en veu alta allò que tot jueu recitava cada dia. El Xemà, Israel. Escolta, IsraelEl Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’ÚNIC. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces. El llegim al Deuteronomi. L’amor a Déu compromet tota la persona.

6.- Però Jesús recorda un altre manament que porta el Levític: Estima els altres com a tu mateix. La novetat rau a unificar i a posar al mateix nivell tots dos manaments. La Llei i els Profetes, és dir, tota la Bíblia, pengen d’aquests dos manaments com d’un clau. Si cauen, se’n va en orris per inútil i contraproduent la bíblia i tota la legalitat humana.

7.- I qui és aquest altre? Jesús l’assenyala a la paràbola del bon samarità. Però sant Mateu no el precisa. Avui no cal, perquè el trobem a la primera lectura d’avui, treta de l’Èxode: són les tres categories que al temps de Jesús eren les més desvalgudes: el foraster immigrat, la vídua i l’orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i... No cal repetir-ho. ¿Podem imaginar la indignació de Déu davant l’actitud de la nostra civilitzada Europa davant el paorós problema de la immigració?

8.- Prohibeix la usura, el sistema propi de l’escanyapobres de tots els temps. ¿I si els rebaixen el sou o el desnonen quan no respon de la hipoteca? Sigueu compassius com el Pare del cel.

9.- Fixem-nos en la grandesa de la persona humana. Quan Déu es revela personalment ho fa amb categories humanes: Pare, Fill, Esperit Sant. I quan es revela màximament ho fa en la humanitat de Jesucrist. Creats a imatge i semblança de Déu. No és gens atrevit afirmar que cal conèixer l’home per conèixer Déu.

10.- Resumint: Sense amor a l’altre no hi ha amor de Déu ni acompliment de la seva voluntat. Jesús posa l’actitud filial envers Déu i la solidaritat interhumna com a fonament de tota vida cristiana. Qui estima el proïsme compleix tota la Llei. (Gal 5,14)