Festivitat de Tots Sants

Cicle: 
A
Temps: 
Santoral
Data: 
Dimecres, 1 Novembre 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Recorrem el nostre camí com el Jesús el feia: passant pel món fent el bé

1.- Quina meravella, germans! ¿Sabeu per què ens podem dir de ”germans”? Doncs perquè el Pare del cel ens estima tant i tant que ens reconeix com a fills seus. I ho som! I si som fills, som també germans. De vegades no ho sembla gaire, perquè ens costa de fer aflorar a fora de nosaltres la riquesa que portem dins. Però un dia esclatarà i serem semblants a Ell perquè el veurem cara a cara. Per això, mentre vivim en aquest món, convé que afinem la mirada i fem nostra la pregària del poeta: I quan arribi aquella hora de temença /en què s’acluquin aquests ulls humans, /doneu-me’n uns altres de més grans/ per contemplar la vostra faç immensa. Sigui’m la mort una major naixença.

2.- Ara som Fills. Què i com serem demà? Alcem els ulls al cel: hi veiem una immensa multitud. Qui són i d’on vénen? Són i vénen del mateix món en què vivim nosaltres. Han arribat allà dalt després de superar la gran tribulació que sovint han passat pel fet de ser cristians i de viure a fons la seva fe i de donar-ne testimoni en el seu ambient. Persones de cor sincer i amb les mans netes de culpa, que mai no es van agenollar davant els déus falsos i els ídols que tanta gent adora: el diner, l’ambició, l’afany immoderat de lucre... I per això sovint van ser perseguits fins a la mort.

3.- Guaiteu-los ara: han superat la gran prova. Vestits de festa i rentats amb la sang de Jesús, l’Anyell de Déu. Ara celebren la gran litúrgia, la solemníssima Eucaristia a la qual ens unim també nosaltres des de la pobresa de la nostra litúrgia dominical. Mai més no passaran fam ni set. No els aclaparà la xardor del sol. Jesús és el bon pastor que els mena vers les deus de l'aigua de la vida. Déu els eixugarà totes les llàgrimes dels ulls. Hi podem veure l’estol dels 109 màrtirs claretians beatificats el proppassat dia 21 d’octubre en el marc “celestial” del temple de la Sagrada família. I tants i tantes màrtirs testimoni de la fe.

4.- ¿I com s’hi arriba? Pel mateix camí nostre si el caminem com el Jesús el feia: passant pel món fent el bé, eixugant les llàgrimes dels qui ploren, saciant els famolencs de pa, de salut i de vida, acollint els més pobres, els més petits, els marginats. Jesús els proclama benaurats i feliços no pas pel fet de ser pobres o afligits o marginats o oprimits i indefensos, sinó perquè Déu està descaradament de part d’ells per alliberar-los d’aquestes situacions sovint injustes. Déu manifestava aquesta fal·lera seva actuant en Jesús en temps de l’evangeli i actuant avui a través de tants i tants homes i dones de gran cor, compassius i d’ulls nets, hàbils a posar pau i a crear relacions cada cop més humanes, amb una fam i una set insaciables de veure realitzat en aquest món el projecte de Déu sobre els seus fills. Eixugant les llàgrimes fan costat als qui pateixen, els fan sentir el manyac de Déu.

5.- I tot i ser tan bones persones, tot sovint són incompresos i perseguits. Perquè amb el seu bon comportament són una acusació viva dels egoistes i avariciosos, tramposos i corromputs, corruptors i mentiders. El fet de ser perseguits i/o incompresos és la garantia que caminen pel camí de Jesús, que són la presència visible de Déu en el món.

6.- Alegrem-nos pels tots els Sants que ja frueixen la vista i companyia de Déu. I alegrem-nos també perquè amb la nostra vida ordinària de cristians normals realitzem, sovint sense ni adonar-nos-en, allò que Jesús proclama en les Benaurances.