Commemoració dels Fidels Difunts

Cicle: 
A
Temps: 
Santoral
Data: 
Dijous, 2 Novembre 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Amb Jesús tenim tots accés directe al Pare, perquè tots som fills en el Fill...

1.- També Jesús experimentà la mort. L’hi hem sentit el crit de l’agonia: "Déu meu, Déu meu, per què m'has deixat així, tan sol?" És un clam que fa escruixir. Al silenci de Déu, els soldats responen donant-li a beure el beuratge que ells bevien per passar la set. Ho fan sense amor, escarnint-lo...

2.- Quan mor, la cortina del santuari s'esquinçà de dalt a baix. El centurió que era davant per davant, exclamà: Veritablement aquest home era fill de Déu!

3.- Al calvari hi ha tres creus, tres actituds davant la mort: un lladre maleeix la seva mala sort. L’altre hi troba l’oportunitat d’un canvi de vida: Recorda’t de mi quan seràs al teu regne. I Jesús que es posa filialment en mans del Pare: A les vostres mans encomano el meu alè. I aquesta ofrena fa fecunda la seva vida i la seva mort. Aquella cortina del temple que només podia traspassar el gran sacerdot un cop l’any, s’esquinça. Amb Jesús tenim tots accés directe al Pare, perquè tots som fills en el Fill...

4.- El centurió reconeix, ni que sigui tard, qui era aquell que tenia al davant. Per què tan sovint hem d’esperar que es morin el nostres éssers estimats per reconèixe’n els grans valors que tenien?

5.- Però la mort no té la darrera paraula: a les dones que van al sepulcre a plorar Jesús l’àngel els diu: Busqueu Jesús, el Natzarè, el crucificat? Ha ressuscitat! No hi és pas, aquí.

6.- Entre ahir i avui, moltíssima gent visita el cementiri. Cementiri vol dir dormitori: els difunts dormen esperant el dia de la resurrecció.

7.- Per una mena d’instint especial, intuïm que el dia que ens morirem, no estarem prou preparats per a veure el rostre de Déu; d’una forma o altre haurem d’acostumar la pupil·la de l’ànima a aquella resplendor fulgurant. D’això en diem el purgatori. I creiem que amb la nostra pregària amarada d’amor, els podem ajudar els difunts a preparar-s’hi.

8.- Fem nostra la pregària que feia el gran poeta Maragall:

I quan vinga aquella hora de temença
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!