Diumenge XXXI de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data: 
Diumenge, 5 Novembre 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Fariseus d’ahir i de sempre

1.- Les lectures d’avui em fan unes pessigolles... Sobretot quan des del faristol recordo als altres les seves obligacions de cristians i de persones: Feu tot allò que us diguin, però no féssiu pas com fan ells, perquè diuen i no fan.

2.- El Profeta Malaquies ho retreia sense embuts als sacerdots d’Israel: Sabeu per què ningú no fa cas de vosaltres? Perquè heu abandonat el camí dret: sou parcials quan judiqueu. Us hi guia el favoritisme. I tanmateix ¿no teniu tots un mateix i únic Pare?

3.- Els escribes i fariseus eren els savis i els sants del temps de Jesús. I tanmateix Jesús s’hi encara amb estranya virulència. Quan sant Mateu transcrivia les paraules de Jesús contra ells, pensava en els cristians que tenien i tenen alguna autoritat sobre la comunitat i els retreia l’escandalosa incoherència entre la fe i la vida, entre el que predicaven i la manera com vivien. Els abraça tots: bisbes, sacerdots, pares de família, mestres, catequistes, teòlegs, religiosos, laics... A tots.

4.- Jesús els retreu: Feu servir la llei de l’embut: ben ample per vosaltres i ben estret per als altres. Us agrada figurar al capdavant!... Aneu a la percaça dels honors que escauen als pares i mestres i guies. Exhibiu una targeta de visita amb tot de títols i d’excel·lències, i de reverències i d’honorables i d’il·lustres...

5.- Fa molts anys sortí un llibre sobre la vanitat eclesiàstica. I se’n podria escriure un volum respectable sobre la vanitat laica, disfressada de protocol. Fins i tot n’hi ha que són prou rics com per presumir de pobres descamisats i esparracats. La vanitat, l’ambició, l’orgull, l’afany de ser i d’aparentar nien en el nostre cor humà.

6.- Jesús ens ho recorda: Però vosaltres no us heu de fer dir mestres ni pares ni guies. De Pare només n’hi ha un: el del Cel.

7.- Jesús proposa una nova mesura de la grandesa humana: El més gran de vosaltres que es posi al vostre servei. Jesús, el Mestre i el Senyor, es posà a rentar els peus dels deixebles en el sant Sopar. Servir els altres, no pas servir-se’n

8.- Malgrat tot, i molt sàviament, en les relacions humanes, la gent té un especial respecte als qui representen el Senyor en la Comunitat i els diu de pares i de mestres i de directors. No cal patir-hi, mentre actuïn com sant Pau amb els cristians de Tessalònica: Ens férem com mares amables... De tant que us estimàvem, la vida hauríem donat per vosaltres... Mirem de no ser carregosos per ningú. Com un pare que estima i anima i consola.

9.- Pau, el mestre de la Comunitat, admirava la humilitat, l’agraïment i la generositat amb què aquells bons cristians acollien la paraula d’ell i dels seus companys com paraula de Déu, perquè era en Ell i per Ell i en nom d’Ell que els la transmetien.

10.- Jesús, tan sever amb la vanitat dels qui passaven per sants, segur que aleshores mirava i ara admira els pares i les mares i tants de treballadors que es posen al servei dels altres. Sense ni adonar-se’n, servint els altres, serveixen el Crist.

11.- Després d’aquest bany d’evangeli, mirem com hi guanyaríem si preníem l’actitud del salmista:

El meu cor no és ambiciós,
Senyor, no són altius els meus ulls;
 visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi.
Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons.