Diumenge XXXII de durant l'any

Cicle: 
A
Temps: 
Durant l'any
Data: 
Diumenge, 12 Novembre 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Vetllar és complir fidelment la missió confiada

1.- Els tessalonicencs vivien esperant impacients la vinguda triomfant i gloriosa de Jesús. Sant Pau els havia encomanat aquestes ganes de trobar-se amb el Senyor. Tot just feia uns vint anys de l’Ascensió de Jesús. I ja l’esperaven d’avui per demà.

2.- N’hi havia de tan espavilats que, creient-la imminent, havien decidit viure amb l’esquena dreta. Tot plegat per quatre dies que trigaria a tornar, no calia escarrassar-se a treballar.

3.- Molts cristians estaven tristos i ploraven de tristesa perquè els difunts de la comunitat es veurien privats de participar en la joiosa benvinguda del Senyor Ressuscitat. No ploreu, els diu sant Pau, com els qui no tenen esperança; amb lamort no s’acaba tot. No té pas la darrera paraula. Doncs no, els deia Pau: Creiem que Crist ha mort, ha ressuscitat i viu entre nosaltres creant vida. I creiem també que Déu s’endurà amb Jesús els qui han mort en ell.

4.- Arribat el moment, els morts ressuscitaran els primers. Després, nosaltres - i sant Pau es comptava entre ells- serem revestits d’immortalitat sense necessitat de morir. Tots serem com xuclats per la força de Crist Ressuscitat i enduts amb Ell a participar de la vida plena de Déu.

5.- Mentre esperem aquesta trobada meravellosa ens hem de mantenir ferms i vigilants com si el Senyor ja estigués arribant ara mateix. I és que en realitat arriba a cada moment en el sagrament de l’Eucaristia i en el sagrament de cada germà.

6.- I ens cal tenir les teies enceses com les noies de l’evangeli d’avui.Són invitades a acompanyar el Nuvi quan vindrà a cercar la núvia per endur-se­-la a casa. Segur que vindrà però es fa esperar.. És el Senyor de les sorpreses.

7.- De les 10 noies n’hi ha cinc de previsores.Saben que les seves teies les necessitaven oli i els mòbils d’ara bateria carregada o un carregador per si de cas. Les altres cinc són prou vitalistes per no pensar gaire més enllà del moment present. Totes deu es posen a pesar figues perquè és tard, gairebé la mitjanit.

8.- Ei! Que ve el nuvi! Sortiu a rebre’l. Les espavilades en un tres i no res tenen les teies a punt. Havien dut provisió d’oli. El justet per a cadascuna.Les altres cinc els en demanen. Impossible. Tan impossible com trobar una botiga oberta a aquelles hores. Quan en tornen, el nuvi ja ha entrat. El resultat és dramàtic. Troben la porta tancada.

9.- Segur que a molts ens passa pel cap que les noies primeres eren espavilades, però gens solidàries i un pèl o molt egoistes.Però la lliçó de Jesús avui és que la preparació per poder participar a la boda és personal i intransferible. Com ho és també la responsabilitat.

10.- Ull viu doncs, ens diu Jesús. No espereu a posar en pràctica els seus ensenyaments de Jesús quan ja no hi hagi temps. Vetllar és complir fidelment la missió confiada.

11.- El dia que ens varen batejar, ens van entregar un ciri amb una recomanació: A vosaltres, pares i padrins, us confiem aquest ciri. Mireu que aquests infants batejats visquin sempre com a fills de la llum i que, perseverant en la fe, surtin amb tots els àngels i sants quan vinguia l’encontre del Senyor