Diumenge I d'Advent (P. Josep Vilarrubias)

Cicle: 
B
Temps: 
Advent
Data: 
Diumenge, 3 Desembre 2017
Autor: 
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Vetlleu!

Ja ho veiem prou per les lluminàries nadalenques dels carrers, els anuncis cridaners, el brogit de les compres amunt i avall... Això és el soroll. Però el sentit del Nadal on és? com ens hi podem preparar?

L’Advent ens hi posa. És l’espera atenta d’una arribada entranyable: desperta’t de la teva somnolència, que l’Estimat està arribant! Prepara-li un bon acolliment.

Maria des de l’Anunci de l’Àngel fins al Nadal va viure el seu Advent. El càntic del Magnificat és la flor d’Advent que ella ens ha regalat. I en els esdeveniments del Nadal, ens diu l’evangeli de Lluc, Maria guardava totes aquestes coses en el seu Cor i les meditava.

És això el que ens il·lumina el veritable sentit de l’Advent.

Advent-Nadal-Epifania és un temps fort de l’any litúrgic. L’altra temps fort és el procés Quaresma-Pasqua- Pentecosta.

Som davant la gran notícia de la vinguda d’Aquell que, enviat del Pare, ve a salvar-nos. Ara podem cridar amb tota la nostra força: Estem salvats! Des de la nostra foscor ens estremim davant l’arribada la Llum! Jesús està trucant a la porta. Si ens despertem i l’obrim, Ell entrarà en les nostres vides; soparà amb nosaltres i nosaltres soparem amb ell. (Veieu Apocalipsi 3, 20).

El Senyor ens diu a l’Evangeli: “Estigueu atents, vetlleu!

Tres dimensions de la vinguda del senyor:

  • La nostra vetlla d’Advent aquest any en espera del Nadal.
  • Vetlla d’Advent que es projecta sobre l’arribada del Senyor a la fi dels temps. És l’accent d’aquest primer diumenge.
  • Vetlla d’Advent que ens fa sensibles a l’arribada de Jesús en cada moment, sempre que ens invita a un lliurament més ple, sempre que podem fer quelcom per a algun germà, en cada esdeveniment trist o joiós, quan ens estremeix amb la bellesa de la natura, l’encant d’un infant, el somriure d’una persona amiga... Estigueu atents, vetlleu: que la seva arribada no ens agafi a les fosques, que no ens deixem perdre oportunitats d’or per a acollir Jesús amb l’alegria i la fidelitat amb que ho feien Marta i Maria.

Si Advent és temps d’esperança per a cada un de nosaltres, també nosaltres podrem ser una llum d’esperança pels germans i germanes que vora nostra es troben dins la foscor de la desesperança, problemes sense sortida, manca d’acceptació, baixa autoestima... Sense oblidar que en qüestions de fondària les explicacions serveixen de poc si no van acompanyades d’un acompanyament positiu en les actituds: acolliment real de la persona, escolta pacient, simpatia, tendresa, humilitat... Des d’aquesta base podem ajudar-los a obrir-se a l’esperança si ho vivim en una amistat fonda amb el Senyor, ell que motiva el nostre Advent de cada any, de cada dia.

-------------- 

Comentaris i diàleg obert

  • Dius: "Jesús vingué al món per ser expressió humana de Déu". Déu és amor! Quina manera més bonica de dir-ho.
  • Penso que Jesús continua la seva missió de ser expressió humana de Déu en els seus seguidors, molt especialment d'aquells que s'obliden d'ells mateixos i prenen la seva creu, dels qui saben donar-se i desviure's per tots.
  • Jesús ens dóna unes pistes ben clares per saber com hem d'estimar: Satisfer les necessitats dels nostres germans de tipus material i també, molt sovint, de tipus psicològic o més espirituals.
  • És en els necessitats en qui hem d'avocar el nostre amor, i així, fer-los experimentar, d'una forma humana, la tendresa del Pare que és Amor, la bondat de Jesús que té cura de les seves ovelles especialment de les esgarriades, de les malaltes, de les ferides.