Diumenge I d'Advent (P. Jaume Sidera)

Cicle: 
B
Temps: 
Advent
Data: 
Diumenge, 3 Desembre 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Preocupem-nos de trobar el Senyor en la nostra vida de cada dia

1.- Comencem l’advent amb una constatació consoladora: Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila i vós, el terrisser, tots som obra de les vostres mans. Déu el nostre Pare des de sempre. I també el nostre Redemptor, el que dóna la cara quan les coses van mal dades en la família, en el negoci, en la societat. Estem en bones mans.

2.- I una pregunta angoixosa. Per què el Pare i redemptor permet que ens desviem del bon camí? És l’etern problema del mal. Per què... sobretot en moments de crisi extrema com la vivim ara amb 155 espases penjant sobre el nostre cap en nom de la llei. Per què no intervé Déu directament i ens treu d’aquesta insuportable situació caòtica?

3.- És curiós que mai no pensem tant en Déu com quan les coses ens depassen. Sembla talment que de tant creure en un Déu tapaforats acabem no creient en nosaltres mateixos. Hem de revisar la nostra fe. Una fe que no ens deixa creure en nosaltres mateixos, en el nostre destí i en la nostra missió en el món, una fe que ens deslliura de la nostra responsabilitat davant la vida, és una mala fe: una fe que ensopeix i esclavitza.

4.- Doncs mireu: Déu el nostre Pare i Redemptor, que ens ha afaiçonat amorosament com el terrissaire afaiçona una figura de fang, ens ha fet lliures i responsables. Ens ha creat i ens estima perquè siguem Fills i ciutadans, no pas esclaus o súbdits o menors d’edat. No ens ha sotmès a l’imperi de la llei o de qualsevol dictador. Hem d’afrontar la nostra responsabilitat. No podem conformar-nos amb la mediocritat ni amb la mentida ni en la mitja veritat. Ni esperar que Déu ens tregui les castanyes del foc. Altra feina té.

5.- I ens hi ha preparat com disposà la comunitat de Corint que era si fa no fa com la nostra: molt viva i inquieta. Sant Pau els felicita i encoratja perquè responguin a la seva vocació de cristians. Els ha confiat des del baptisme l’encàrrec de transformar el món fent-lo més just, menys pobre i menys corrupte, més ecològic i pacífic. Construir des d’ara el regne de Déu.

6.- Per això els ha dotat d’eloqüència i saviesa: capacitat de copsar allò que Déu vol i expressar-ho en belles paraules. Així poden donar testimoni de Jesús comptant amb la fidelitat de Déu que portarà a bon terme allò que ha començat amb ells.

7.- I tot millorant el present es preparen per a la manifestació esclatant de Jesús el dia que vindrà definitivament. Podem expressar el desig de rebre’l com cal amb les paraules d’Isaïes: Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes.

8.- A Jesús li van preguntar quan seria la seva vinguda i quins senyals l’anunciarien. Després d’un llarg discurs, acaba recomanant una actitud de vigilància i d’estar sempre a punt. No hem de viure amb por. Menys encara covar el passotisme o el fatalisme esperant que les coses canviïn i s’arreglin totes soles. No.

9.- Hem d’aprendre a llegir el temps, com els meteoròlegs. Mirem el cel, els núvols, els vents i deduïm que per sant Vicenç fugen les boires i vénen els vents. És a dir: aprenguem a llegir què vol Déu de nosaltres en aquests temps que vivim i col·laborar activament i creativament a realitzar el seu projecte.

10.- Mentre mirem un passat suposadament millor o un futur més bo encara, Jesús ens diu que mirem el present: la data de la nostra trobada amb Ell és ara. És ara que, com el porter de l’evangeli, hem d’estar a punt per obrir-li la porta: Sóc a la porta i truco, diu Jesús. Si m’obres entraré i farem un bon sopar. Aprofitem el moment de l’eucaristia. Recordem que al capvespre de la vida ens examinaran de l’amor.

11.- En comptes de preocupar-nos per la data en què vindrà el Senyor, preocupem-nos de trobar-lo ara, en la nostra vida de cada dia.

La bona utopia es va fent cada dia. (Pere Casaldàliga)