Immaculada Concepció (P. Jaume Sidera)

Cicle: 
B
Temps: 
Santoral
Data: 
Divendres, 8 Desembre 2017
Autor: 
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Maria és la realització perfecta del projecte de Déu: santa i irreprotxable als ulls de Déu

1.- Els pares i mares que sou aquí ¿com us somiàveu el nen o la nena que us faria gràcia de tenir? Després... com fou la topada del somni amb la realitat?

2.- Doncs mireu: també Déu somià en nosaltres. Déu, que ens escollí en el seu amor, ens proposà un ideal a encarnar: la persona del seu Fill. Així Ell seria el noi gran que modela tota la colla dels germans. Ens pensà i ens veié en Jesús.

3.- Sant Pau dóna gràcies al Pare perquè ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions. Ens estimava tant que ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim fills seus per Jesucrist, sants i irreprensibles als seus ulls

4.- La segona lectura ens presenta el xoc del somni de Déu amb la realitat. Pensava descansar tranquil perquè Adam i Eva es farien càrrec de dur endavant la creació tot just estrenada. ¿Adam i Eva? Uf! Quina sentor de resclosit aquest mite en un món tan avançat i culte com el nostre! I tanmateix, avançats i cultes com som, encara no ens hem adonat que Adam vol dir home. Cadascun de nosaltres som Adam/Eva. Que posats davant una decisió determinada, actuem contra consciència. Alguna “serp” sinuosa ens ha fascinat i... Algun dia va ser el primer. La Bíblia ho “retrojecta” al bell inici de la humanitat.

5.- Guaita, noi! Guaita, nena! En vols? No, i ara, la mare m’ha dit que les drogues... Què sap ta mare? Tasta-la i sabràs tant o més que ella. La tasten i se’ls obren els ulls. Tornen a casa. Què tens, nen? Què et passa, filla? No res, mare. I s’inventen una mentida. I després. Aquí teniu Adam, Eva i la serp. Veieu? Això s’assembla a allò que en diem el pecat original.

6.- Està tot perdut? Sempre hi ha una escletxa de llum i d’esperança. Un dia el nen o la nena posaran seny i redreçaran el seu camí. Posaré enemistat entre tu i la dona, entre el teu llinatge i el seu. Ell t’atacarà al cap i tu l’atacaràs al taló. La dona té dues cares: Eva y Maria.

7.- La Immaculada representa el principi de la salvació. Maria és la realització perfecta del projecte de Déu: Santa i irreprotxable als ulls de Déu. El Terrisser diví ha afaiçonat en Maria la figura ideal, hi ha assolit el motlle perfecte on amb el temps buidarà el seu Fill, el nostre germà gran. Immaculada per pura gràcia de Déu.

8.- Per realitzar la missió més gran de tota la història, nosaltres hauríem pensat en una dona guapa, sàvia, rica, vestida amb brocats d’or, nascuda en una mansió de cine. Doncs no. Déu només es proposà que fos dona. Només dona. Íntegrament dona. Així qualsevol dona –i qualsevol home- s’hi pot identificar. El regal més gran que Déu ens ha fet és l’home o la dona que som. I Maria ens ensenya com ser-ho.

9.- Déu l’alliberà des del primer moment de la seva existència de tota nosa que la privés de respondre generosament a la missió que li tenia confiada. L’alliberà del “pecat original”. Però hagué de recórrer el camí de la fe, un camí bastant més costerut que el nostre.

10.- Elisabet la proclamà benaurada per la seva fe. I Jesús dirà: el qui escolti la paraula de Déu i la practiqui, em serà germà i germana i mare. Per això podem cantar com Maria: Ha mirat la petitesa de la seva serventa. Totes les generacions, i doncs nosaltres també, la proclamem Benaurada.

11.- Que Ella ens acompanyi en el camí de la fe, l’esperança i la caritat en els moments difícils que vivim al nostre país. Per damunt de l’imperi de la llei, seguim com Maria la ruta alliberadora de l’amor.