Diumenge II d'Advent

Cicle: 
B
Temps: 
Advent
Diumenge, 10 Desembre 2017
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Joan Baptista proposa un cavi de vida

1.- A la profecia d’Isaïes hi ressonen distintes veus. Escoltem-les atentament. La primera proclama una paraula encoratjadora als exiliats d’Israel a Babilònia: Consoleu, el meu poble. Parleu-li al cor. Se’ls ha acabat el temps lluny de la pàtria enyorada. Els errors passats que els han dut al fracàs, han estat reparats. Déu us perdona tot.

2.- Una segona veu anuncia un nou èxode, una nova sortida d’Egipte vers la llibertat. I anima la gent a obrir i condicionar els camins desolats per facilitar l’accés a la pàtria. Els hi guia el Senyor Déu en persona. Un Déu que no pot veure impassible cap poble oprimit o esclavitzat.

3.- Escolteu encara: No tingueu por. El Senyor esmerça el seu poder a alliberar-los. I ho fa amb l’autoritat i la tendresa del bon Pastor: Aplega el seu ramat dispers, porta al pit els anyells, vetlla per les ovelles que crien. Traspua salvació, joia, amor, veritat i justícia.

4.- El salm d’avui conté també un pomell d’anuncis joiosos. Déu anuncia la prosperitat al seu poble. La fidelitat humana i la bondat divina es fan una abraçada cordial i, gràcies a l’amor i a la pau que les acompanyen, donarà el seu fruit. Anuncia un cel nou i una terra nova. Un concepte nou de Déu Pare i Pastor i un món nou on regnarà la justícia, on la norma serà el respecte a Déu, a l’home i a la naturalesa.

5.- Ara apareix Joan Baptista i proclama la invitació del profeta Isaïes: Aplaneu el camí al Senyor. Ell es posa a la feina amb la vida austera d’una persona íntegra, valenta, lliure. Ha après a viure amb poca cosa. No vol cap nosa que dificulti la transparència de la seva paraula.

6.- Cal un canvi de vida. Convertir-se i batejar-se. Convertir-se vol dir canviar de xip, canviar de mentalitat. Reconèixer els propis errors, confessar-los i penedir-se’n. Deixar enrere el passat propi d’esclaus i de gent immadura i desfer-se de tot allò que ens priva de ser nosaltres mateixos i respondre amb agilitat a allò que Déu vol. Avui és moda exigir als altres que reconeguin les seves malifetes i que demanin perdó. Està en la línia de l’evangeli i dins l’esperit de l’advent, sempre que abans de treure la busca de l’ull de l’altre hom sigui prou lúcid per treure la biga del seu.

7.- Batejar-se és un ritu dinàmic. El qui venia del desert, abans d’entrar a la terra promesa, es trobava amb el riu Jordà i s’hi havia de submergir si volia atènyer l’altra riba i assolir la plena llibertat. Deixar el passat i disposar-se a la novetat incerta.

8.- Demanant perdó a Déu i als germans i renovant el nostre baptisme ens prepararem per rebre dignament “el qui vindrà” i esperem. “El qui vindrà” és més poderós que Joan Baptista, perquè ve revestit de l’energia de l’Esperit Sant. L’aigua sola no pot gaire. L’aigua i el foc de l’Esperit purifiquen, renoven i creen.

9.- En la seva bona fe i generositat, Joan es tindria per molt honorat si podia prestar a Jesús de Natzaret, quan vingués, el servei propi de l’esclau: cordar-li i descordar-li les sandàlies.

10.- Ja albira que el Messies que anuncia no s’imposarà per l’imperi de la llei ni cap altre imperi, sinó posant-se al nostre servei. No vindrà a ser servit sinó a servir. Fins a rentar els peus. Aquesta actitud de Jesús no ha de marcar només el nostre advent sinó tota la vida cristiana.

Tipus recurs pastoral: