Diumenge II d'Advent

Cicle: 
B
Temps: 
Advent
Diumenge, 10 Desembre 2017
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Aplaneu-li el camí

Quan es construeix una carretera es comença per aplanar el terreny: abaixar els munts i apujar les fondalades.

En zones desèrtiques els camins d’una ciutat a l’altra s’anaven desdibuixant: dunes de sorra per una banda, fondalades per una altra. I per a vorejar-ho, als caminants els calia anar fent esses. Per aquí anava la Paraula d’Isaïes que després recolliria el Baptista.

Arriba a la població un precursor, enviat del rei: “El rei us vindrà a visitar!” Pots imaginar com tothom amb gran il·lusió i esperança es posaria a treballar per aplanar el camí de l’arribada del rei, que en retés ben content i els omplís de favors. Eren dies d’esperança, una esperança activa, per a la població. Una esperança joiosa.

Abaixeu els munts, ompliu els sots, redreceu el camí del Senyor!

A mi aquesta paraula m’arriba tot senzillament com una invitació a rebaixar els munts de l’autosuficiència –amb la humilitat– i a apujar els ànims, la confiança, davant les situacions de desànim, d’enfonsament. És així com aplanem el camí per a l’arribada del Senyor en el Nadal: amb la humilitat i la confiança.

La humilitat i la confiança serà una panera ben combinada i vistosa als ulls de Déu, en què podrem oferir els nostres obsequis a l’Infant de Betlem, ell que precisament ha vingut a mostrar-nos els camins de la humilitat, de la confiança (podríem aquí aturar-nos a pensar en gestos i actituds concretes en què aplanar el camí).

Ja tenim la panera. I amb quins obsequis la podrem omplir?

“Què li darem al noiet de la mare, què li darem que li sàpiga bo?”

La Mare ens xiuxiueja a l’oïda la resposta: tot allò que fareu per un germà meu, per més petit que sigui, m’ho feu a mi. En la nostra visita al Portal farem content l’Infant de Betlem, si sabem donar menjar al qui té fam, beure a l’assedegat, vestir al desarrapat, acollir el foraster, visitar i atendre els malats, visitar els empresonats. Vivint amb aquesta actitud d’amor i servei desinteressat prou trobarem moments i persones en les què obsequiar el Jesús del Portal.

Això es tradueix per a nosaltres en mirar de viure els mateixos sentiments de Jesús: en la forma filial de relacionar-se amb el Pare, i en la forma de relacionar-se amb les persones. No està pendent de les normes legals de convivència sinó que va tant enllà com acollir cordialment persones indesitjables davant la llei, entaular-se amb ells, mostrar una preferència pels més pobres, els oprimits, els malalts, els pecadors, els que no tenen un lloc digne a la societat. Preferència que es fa tendresa: la tendresa de Déu. La misericòrdia de Jesús no té límits: estima fins i tot aquells que, com veiem a l’Evangeli, li volen mal i que no pararan fins a veure’l clavat, penjat d’uns pals, escarnit. I ens diu: Estimeu també els vostres enemics, feu com el vostre Pare que fa ploure igualment sobre bons i dolents.

Tot llegint i meditant l’ evangeli de cada diumenge ens anem amarant d’aquest esperit de Jesús i la nostra manera de veure i estimar és més propera a l’esperit de Betlem, que ho és d’amor, de misericòrdia, d’humilitat, de pobresa, de confiança, de tendresa, de joia, de pau...

Ah, i no oblidem d’atansar-nos a la Mare que, tal com ens diu l’Evangeli de Lluc, meditava en el seu cor tot el que anava succeint amb els fets de l’arribada del seu fill a Betlem.

Bon Nadal!

Tipus recurs pastoral: