Diumenge III d'Advent

Cicle: 
B
Temps: 
Advent
Diumenge, 17 Desembre 2017
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Joan vingué a ser testimoni de la llum

Viviu sempre contents!

Felicitat. És una paraula màgica que apareix per tot arreu, que va voleiant a l’entorn de les persones però que sovint no acaba de fer niu a l’interior. Si es parla tant de felicitat i el món comercial tant hi baladreja particularment en aquests dies, deu ser perquè la paraula “felicitat” és un reclam, una oferta per a satisfer la set que tothom porta a les entranyes: la set de felicitat. Dissortadament l’alegria que normalment se’ns ofereix no connecta amb la veritable set de felicitat que tots portem en el cor.

Ja ben imminent l’arribada del Senyor que ens ve a salvar, la litúrgia del tercer diumenge d’Advent ens mostra, una vegada més, la naturalesa de la veritable felicitat.

Sabeu que aquest diumenge s’anomena domínica gaudete. És la primera paraula –en llatí– de la missa d’avui.

A la pregària inicial diem: “concediu-nos de celebrar el Nadal amb una alegria desbordant”.

És l’alegria exultant que anuncia Isaïes en temps difícils del Poble. L’Esperit de Déu l’ha ungit –l’ha marcat– i l’ha enviat a anunciar bones notícies als desvalguts, als cors adolorits, als qui viuen a la fosca... Aclamo al Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu... que m’ha cobert amb un mantell de felicitat com els nuvis que s’engalanen de corones i joiells.

¿No ens recorda tot això la presentació que Jesús fa de si mateix a Natzaret i també les paraules de Maria en el Magnificat?

Avui el salm de la missa ens el dicta Maria, la Mare de l’Advent amb el seu càntic, un poema de lloança, d’agraïment i de felicitat exultant.

Sant Pau, en la seva carta primera a la comunitat de Tessalònica, ens indica el codi de la felicitat: Viviu sempre contents, pregueu contínuament, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.

La pregària i l’acció de gràcies són dues germanes de la felicitat. I per què? Perquè Déu ho vol de nosaltres en Jesucrist. I és perquè Jesús ha vingut a treure’ns del pou de la perdició i ens ha salvat la vida. L’alegria del qui se sent salvat! us en recordeu? Ell ens ha agafat de la mà i ens ha retornat a la Vida. A la vida en Déu, i DÉU ÉS AMOR. I la felicitat només pot sorgir de l’amor. Per poc que hi aprofundim, sense deixar-nos eixordar pel llenguatge del consumisme, ens ho trobem.

L’Evangeli d’avui ens parla des d’aquesta plataforma de la Bona Notícia, “L’alegria de l’Evangeli”. Jesús en venir a salvar-nos és la Llum de Déu que ens alliberarà de les fosques. Ens ho proclamarà Isaïes en la Missa de la Nit de Nadal: El poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum. Doncs bé, l’Evangeli de Joan ens presenta avui Jesús com la Llum de Déu que ha vingut a il·luminar-nos i a fer-ne de nosaltres, llum en el món (vosaltres sou la llum del món). La Llum de Déu que està arribant al poble té un pregoner: Joan el qui predica en el desert i bateja en el Jordà. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.

El precursor Joan Baptista, el profeta Isaïes i Maria la Mare de Jesús són els grans personatges de l’Advent. Avui se’ns han presentat tots tres.

Uns enviats li pregunten a Joan, en nom de les autoritats religioses, a veure qui és ell, en realitat:

– Jo no sóc el messies!

– Elies no el sóc!

– El profeta que espereu no el sóc!

– Doncs, qui sou?

Sóc la veu que crida en el desert: aplaneu el camí del Senyor!

Tot fent el camí de l’Advent
anem escoltant i assumint
cóm hem d’aplanar el camí del Senyor per al Nadal.

Tipus recurs pastoral: