Diumenge III d'Advent

Cicle: 
B
Temps: 
Advent
Diumenge, 17 Desembre 2017
P. Jaume Sidera Plana, cmf

El qui ha de venir darrere meu ja és entre nosaltres

1.- El dia que Jesús anà a la sinagoga de Natzaret, s’aplicà les paraules del profeta Isaïes: L’Esperit del Senyor reposa sobre meu. Hi reposa, el consagra i l’envia. Ungit, Crist, Messies i enviat a proclamar la bona nova de Déu.

2.- Jesús amb paraules d’Isaïes proclama la llibertat a aquells que la tenen limitada. Als ciutadans de quarta categoria sense veu i sense vot, que no compten per a res. A les víctimes de qualsevol injustícia. A les persones tancades a la presó per raons polítiques o sense raons de cap mena. A la gent privada de veure-hi perquè els neguen o els deformen la informació perquè no vegin la realitat o la vegin distorsionada. En resum: proclamar l’any jubilar. El jubileu.

3.- El gran jubileu se celebrava cada cinquanta anys. Els qui per hipoteques impagades s’havien venut el patrimoni o ells mateixos com a esclaus recuperaven el patrimoni i la llibertat. Durant aquell any havien de viure d’allò que els camps espontàniament produïen sense sembrar ni segar. Un descans ecològic.

4.- Quin missatge més bonic, oi? Bé el voldríem sentir avui en favor de tants milers i fins milions de persones que viuen en risc de pobresa o privades de llibertat o sense esperança d’una vida digna. Doncs bé, el Profeta Isaïes i Jesús els anuncien a tots que Déu està de part d’ells. No és partidari de cap mena d’imperi opressor sinó d’una societat basada en els valors de la igualtat, la fraternitat i la llibertat.

5.- En pla més concret, sant Pau proposa uns consells al cristians de Tessalònica. Primer visquin la vida amb l’alegria de sentir-se estimats de Déu i cridats a assolir la plena realització humana: cos, ànima i esperit. El cos com a substrat de la persona. L’ànima com a seu de la vida sensitiva. L’esperit com a seu de la vida intel·lectual. I amb un bon ritme de pregària que connecta amb Déu. Qui sempre viu bé sempre prega. Amb una pregària agraïda que s’expressa sobretot en l’Eucaristia.

6.- Examineu-ho tot, diu sant Pau. Sigueu crítics separant el gra de la palla. Estar atent al que diuen els profetes de la comunitat. Profeta és la persona que viu i vesteix com tothom i com que té un gran sentit de Déu, aconsella, corregeix si s’escau, anima, consola. Cal fer-los cas.

7.- Joan Baptista ens dóna una lliçó ben pràctica de bondat i generositat. No aspira a ocupar un bon lloc en la vida eclesial, política, social. Com que s’ha fet famós, les autoritats religioses de Jerusalem s’alarmen. Volen saber de què va, perquè, com tothom sap, el poble mitifica i exagera.

8.- Qui ets tu? Joan respon amb tres NO categòrics: No sóc el Messies, el valent heroi que ens ha d’alliberar de l’imperi opressor. Ni Elies, el profeta de foc que es juga la pell per defensar l’honor de Déu. Ni tampoc el Profeta, el segon Moisès que menaria al poble camí de l’alliberament.

9.- Els enviats de Jerusalem no en tenen prou amb aquesta resposta negativa. Han de tornar a les autoritats de Jerusalem amb una resposta clara. Qui ets tu? Jo?La VEU que proclama: Aplaneu el camí del Senyor. Res més. I cuiteu: El qui ha de venir darrere meu ja és entre nosaltres. Sembla mentida. El teniu enmig vostre i no el sabeu, espereu un gran personatge i us trobareu que és una persona generosa i humil que no ha vingut a rebre l’homenatge de ningú, sinó a servir. Capaç d’agenollar-se davant vostre per rentar-vos els peus i prestar per amor a tothom el servei més humil. Per això l’ha ungit i enviat l’Esperit del Senyor.

10.- Ara comprendrem el crit d’alegria de santa Maria: La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. I per això la proclamem Benaurada.

Tipus recurs pastoral: