Diumenge IV d'Advent

Cicle: 
B
Temps: 
Advent
Diumenge, 24 Desembre 2017
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Que es compleixi en mi la teva Paraula

El camí de l’Advent ens ha anat portant fins a aquest quart diumenge, vigília de NADAL. Maria ens hi ha anat acompanyant i avui se’ns presenta en el moment de rebre l’anunci de l’Àngel:

Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu.

És el moment més crucial de la història de la humanitat i de l’univers. El Senyor ens ve a visitar i, no ja per la veu de profetes i savis, sinó que la Saviesa eterna del Pare prendrà la nostra forma humana per a mostrar-nos el Pare, fer camí amb nosaltres i salvar-nos.

Gabriel, missatger del Senyor, es presenta a la noia Maria de Natzaret i la saluda: Déu te guard (Ave en llatí, Haire en grec, Shalom en hebreu. En català: Déu vos guard). Agraciada als ulls del Senyor, envaïda de l’amor gratuït de Déu. Té guanyat el cor de Déu, Déu és amb ella.

No tinguis por, Maria!Ella se sorprèn, una mica espantada. No tinguis por. És la paraula tranquil·litzadora que s’havien sentit en tota la història d’Israel els homes i dones que reberen d’alguna manera la vista de Déu. No tingueu por, és la paraula que Maria ha retingut per a nosaltres: no tingueu por, que el fillet de Betlem no ve a retreure-us res sinó que us vol alliberar de totes les pors, de totes les foscors, de totes les culpes. Sempre que se us acabi el vi a la festa ell convertirà la vostra aigua en vi.

Maria escolta amb el cor la veu del missatger. Però queda perplexa, no sap què dir; com podrà ser això si ella és verge?: L’Esperit Sant vindrà sobre teu i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra.

Maria sap bé el que havia significat l’arca de l’aliança, presència del Senyor amb el poble que caminava pel desert: un núvol el cobria de dia per a fer-li ombra i de nit per a fer-hi llum. ¿Com podia imaginar-se aquella noieta de Natzaret que Déu la destinés a ser l’Arca d’una Aliança nova i eterna? L’Esperit Sant de Déu la cobrirà amb la seva ombra, i d’ella en farà la mare del Messies, la Mare de Déu.

La paraula de l’Àngel és resposta a l’objecció de Maria amb el tema de la maternitat virginal. Però no ens quedem aquí. Ella ens acompanyarà al fons de la qüestió: l’obra de l’Esperit Sant en Maria és que el Verb Etern de Déu es faci un de nosaltres. Ella el concebrà i en serà la mare, la Mare de Déu.

Felicitem Maria per la seva Maternitat Divina, perquè a ella se li va confiar el projecte salvador de Déu i perquè amb la seva intercessió també nosaltres rebrem l’Esperit Sant de mans de Crist Ressuscitat: “Rebeu l’Esperit Sant, jo us envio”. L’Esperit Sant serà el núvol del nostre desert que ens defensarà, ens il·luminarà i ens enviarà.

I la verge Maria, a tot això, respon:

Sóc l’esclava del Senyor: Que es faci en mi segons la teva paraula.

Ella respon a Déu bo i reconeixent que n’és la seva humil esclava, la servidora incondicional, totalment disponible al voler de Déu, a la seva Paraula.

Ella esdevé així model i mare dels creients, model i mare per a la nostre fe, el nostre caminar feixuc però ara no a les fosques, perquè: El poble que caminava a les fosques ha vist una gran llum: La Llum del Nadal. 

No sabria acabar aquest comentari sense recordar que cada dia nosaltres saludem la Mare de Jesús una vegada i una altra:

  • amb la mateixa salutació que li arribà de Déu: Deu vos salve Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb Vos...
  •  i afegim la salutació exultant que pocs dies després li faria una anciana dona de muntanya, la seva parenta Elisabet: Beneïda sou vós entre totes les dones i beneït és el fruit del vostre ventre.És “una doble floreta” que li arriba d’una veu humana. Una veu que ens representa a tots. Per això en resar l’Ave-Maria la saludem amb la salutació de Déu i la de la humanitat.
  • La nostra família l’Església sempre ha proclamat Maria com a Mare de Déu: Santa Maria, Mare de Déu! La Mare de Déu que ho és tot per nosaltres: La Mare de Déu en els seus santuaris i ermites, en les nostres exclamacions, en el cor... Santa Maria, Mare de Déu!
  • Des de les tradicions més antigues ens arriben les icones de la Teotokos (“la que engendra a Déu”): la Mare de Déu. I recordem que el tema central d’aquestes icones és Jesús, la Saviesa de Déu. I Maria és el seu tron.
  • Jo i tots els que resem l’Ave Maria som ben poqueta cosa: pecadors i mortals. Així que en saludar-la li diem que pregui per nosaltres pecadors ara i en l’hora de la nostra mort.

Que tingueu un BON NADAL en companyia de la Mare que “guardava tot això en el seu cor i ho meditava”.

Tipus recurs pastoral: