Diumenge IV d'Advent

Cicle: 
B
Temps: 
Advent
Diumenge, 24 Desembre 2017
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Déu inicia amb la paraula d’una dona la renovació del món, la redempció

1.- Ja tenim fet el pessebre. Ens ha costat unes hores o fins dies. I tanmateix el Pare celestial trigà segles a preparar el seu. I quan arribà la data fixada envià el seu Fill nat de dona i sotmès a la Llei, per rescatar-nos de la Llei i atorgar-nos la dignitat de fills. I envià un missatger a Maria.

2.- És la figura que ens faltava per completar el pessebre. Maria de Natzaret és una noia senzilla d’un poble molt senzill, de família tan humil i tan senzilla com el poble. És dona. Només dona. Pel nostre gust, la faríem rica, sàvia, regina, senyora i majora. I d’un gran centre urbà i religiós: Roma, Jerusalem. Res d’això. Déu té uns altres gustos. Escull una persona en qui qualsevol dona, -i qualsevol home- s’hi poden trobar reflectits.

3.- Una dona reflexiva. L’àngel Gabriel la saluda: Alegra’t, agraciada, afavorida. El Senyor és amb tu i hi compta per al moment més transcendental de la història: posa a les teves mans la salvació de tota la humanitat. Maria se sorprèn. Per què em saluda així?

4.- L’àngel la informa sobre el fill que tindrà. L’anomenaràs Jesús que vol dir Déu salvador. Serà gran i fill de l’Altíssim. I serà rei, el Messies que perpetuarà la nissaga de David. No tindrà fi.

5.- Que es prepari, perquè aquestes grandeses les veurà reduïdes en un nadó ajagut en una menjadora. Això no cap en cap cap. Maria ho comprendrà amb la saviesa del cor que tota mare té.

6.- Maria té un problema. La seva situació no és compatible amb la maternitat. Com pot ser tot això? No pateixis. L’Esperit Sant et cobrirà amb la seva ombra. Recordes com Déu habitava en una tenda de campanya acompanyant el poble d’Israel pel desert? Fins que David, amb mol bona fe, intentà engabiar-lo en un temple magnífic. Ara fa la impressió que Déu s’ha cansat de viure engabiat. Vol viure lliure com els ocells i conviure amb la gent. L’Esperit Sant farà de Maria el temple de Déu. I convertirà el cor de cada cristià en estança de Déu.

7.- Vols un senyal? La teva parenta Elisabet, que viu tan lluny d’aquí, no podia tenir fills i ara n’espera un. Perquè cap cosa bona no és impossible a Déu.

8.- I Maria diu que sí. Faci’s en mi segons dius. És un “faci’s” creador. Déu inicia amb la paraula d’una dona la renovació del món, la redempció.

Maria de Natzaret és la creient generosa que respon amb tot el cor al pla de Déu. És també la precursora de la galeria de personatges marginats: dones, pecadors i gent senzilla, de qui ningú no n’esperava que responguessin favorablement a la revelació de Déu. Però és amb ells que hi compta Déu.

9.- El G. Lluís Serra, marista, parlant del Nadal diu: S’ha buidat el contingut de l’ampolla i no n’hem estat conscients. Existeixen massa interessos en mantenir-la intacta... Avui santa Maria ens convida a reomplir l’ampolla amb perfum de qualitat: la senzillesa i humilitat de Santa Maria, generositat discreta de Josep que garanteix a Jesús la transmissió dinàstica de David, l’esperança joiosa de l’Elisabet, la comunicació de bones noves com Gabriel.

10.- I què més? Avui Maria és l’Església, som nosaltres, aquesta nostra comunitat. Mireu: l’Esperit Sant que formà Jesús en Maria, formarà Jesús en l’església, en la parròquia, en cadascun de nosaltres si hi troba la mateixa disponibilitat de Maria. El qui escolta la Paraula i la compleix m’és germà, germana i mare...