La Sagrada Família

Cicle: 
B
Temps: 
Nadal
Diumenge, 31 Desembre 2017
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Els padrins i les padrines són els transmissors dels valors de l’evangeli de Jesús a les generacions joves

1.- Enguany el diumenge s’escau a la vigília de cap d’any. Fa de frontissa entre l’any que se’n va i l’any nou que ens espera. Ens convida a mirar l’any que se’n va per agrair tot el que hi hem rebut de Déu i de les persones i també pel bé que hi hem pogut fer. Ens invita també a repassar allò que hem fet malament o no tan bé i a presentar-ho al Senyor que ens accepta i ens estima tal com som.

2.- Aquest diumenge és dedicat a la Sagrada Família. De fet tota família és sagrada amb el seu passat, present i futur. Tenim primer la parella formada per Josep i Maria i Jesús. Podem afegir-hi totes les parelles del món.

3.- Avui les lectures ens en parlen. La primera recomana l’atenció especial als membres de la família afectats per la vellesa o la malaltia. Fill meu, acull el teu pare en la vellesa. Si s’afebleix el seu enteniment, sigues compassiu. Respecta’l sempre. I estima’l.

4.- La segona mira l’ambient de la família. Es pot expressar amb les tres píndoles del Papa Francesc: Sisplau. Demanar amb senzillesa i confiança. No exigir. Perdoni. El Senyor us ha perdonat; perdoneu també vosaltres. Gràcies: Sigueu agraïts, delicats, amables. Guardant sempre les formes. Estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. L’estimació crea la pau. Una pau dinàmica que es construeix a base d’una formació cristiana continuada que s’expressa i es nodreix amb la pregària, especialment amb l’acció de gràcies que és l’Eucaristia.

5.- L’evangeli ens presenta dos padrins simpàtics: Simeó i Anna. Els anys i l’atenció a l’Esperit Sant els han donat la saviesa del cor. On tothom hi veia una jove parella presentant el seu nadó al Senyor en el seu temple, Simeó hi veia l’acompliment de totes les seves expectatives: Ja me’n puc anar, Senyor. He vist allò que tant em delia per veure. Pren en braços el nen de pocs dies i exclama: Aquest nen tan remenut, de nom Jesús, és Déu que ens salva. Il·luminarà el món sencer amb la seva paraula i amb la seva vida. I serà la glòria del seu poble.

6.- Simeó augura un futur lluminós a un món socialment, políticament i religiosament més aviat fosc. És optimista. Però sap prou bé que en aquest món les coses s’han de gruar. No serà cosa de bufar i fer ampolles. Aquest Jesús Salvador serà combatut per tots costats. I tu, Maria, se’t partirà el cor de mare compartint el patiment del teu fill. Però veuràs també amb joia que a Israel i també fora d’Israel, molts caminaran a la llum d’aquest fill teu.

7.- ¿La padrina Anna? Molts la tractarien de beata. I tanmateix és profetessa i albira molt enllà. Donava gràcies a Déu i parlava del nen a tothom que esperava un canvi de situació.

8.- Simeó i Anna ens recorden un punt molt important avui especialment. Els padrins i les padrines són els transmissors dels valors de l’evangeli de Jesús a les generacions joves. La fe de Rússia, malgrat els molts anys d’ateisme oficial, se salvà gràcies a les padrines que sense fer cas de la legalitat oficial, batejaven i transmetien als néts els valors de l’evangeli.

9.- Josep i Maria no se’n sabien avenir d’allò que veien i sentien sobre Jesús. Quan se’n tornaren a Natzaret, tingueren prou temps per anar paint i comprenent-ho tot i gaudint-ne. Veien amb amor i esperança com el nen Jesús que havien presentat al Senyor, creixia en tots els aspectes preparant-se per ser el Salvador d’Israel i la llum del món. Tenien el privilegi únic de ser els educadors del futur Mestre.