La Sagrada Família

Cicle: 
B
Temps: 
Nadal
Diumenge, 31 Desembre 2017
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

La Sagrada família de Natzaret és model i mesura de la família cristiana

De la joia esclatant de la missa del gall varem passar, en la missa del dia, a la contemplació del Verb Encarnat. I ara arribem a casa, a la casa del Nen Déu de Betlem amb els pares Maria i Josep.

A casa de la Sagrada Família tot és molt humà i molt diví. Una família entre tantes, la mare mena la casa i es fa amb les veïnes del poble, el pare bon artesà al servei del veïnat, fuster segons diu la tradició popular, i el noi és l’encant de tothom, que va creixent en edat, entenimentat i agraciat davant Déu i davant la gent. Un bon marc per a aturar-nos a contemplar la bellesa d’una família segons el cor de Déu.

Va ser el papa Lleó XIII qui als començaments dels segle passat en va instituir la festa. El sentit d’aquesta celebració el veiem insinuat en la pregària sobre les ofrenes de la missa d’avui: “Us preguem que mantingueu les nostres famílies en la vostra pau i la vostra gràcia”. Sonles dues dimensions d’una família cristiana: la pau i la gràcia.

  • La pau és la dimensió horitzontal de la relació entre les persones: acceptació, amor, diàleg, comprensió, servei, paciència, docilitat, fidelitat... un teixit de relacions positives és el teixit de pau de la família.
  • La gràcia és la dimensió vertical: la relació entre la família i Déu que omple de gràcia divina el teixit familiar. Una família veritablement cristiana viu en connexió filial amb el Pare del cel, en relació fraternal amb Jesús el Fill i oberta a l’Esperit Sant que els uneix i en fa una mansió de pau, de joia i amor.

La Sagrada família de Natzaret és model i mesura de la família cristiana, tal com ens proposa l’Església en la festa de la Sagrada Família. La Sagrada Família és un model amable del teixit de pau i gràcia en les famílies: mutu acolliment i comprensió, comunió de cors, fe en Déu, capacitat de silenci i oració, de fortalesa davant les dificultats, atenció als condicionaments socials de persones i famílies, acompanyament dels fills en el seu creixement en edat, saviesa i gràcia, davant Déu i davant la gent. Tot plegat és amor, amor en família. Déu hi és perquè Déu és Amor.

Cada u de nosaltres som part viva d’una família. La nostra missió està en ocupar amb dignitat el nostre lloc: pares, fills, germans, avis, oncles, nets...

  • En la primera lectura d’avui -de Jesús Fill de Sira- hem sentit: els fills son elogi del pare, són sentència a favor de la mare. Els fills seran felicitat del qui honora el pare; quan pregui, Déu se l’escoltarà... I baixa al detall de saber acollir el pare en la seva vellesa, si s’afebleix el seu enteniment sigues compassiu, no el menyspreïs quan et veus en plena força....

     Els detalls van marcant el camí de l’amor.

  • En la segona lectura -capítol tercer de la carta als Colossencs- l’apòstol Pau entra vigorosament en la dinàmica familiar, una relació interpersonal adreçada a tota família cristiana, sigui a la llar, sigui en comunitat religiosa, parroquial, etc. No puc evitar de copiar literalment:

-Tingueu els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat d’humilitat, de serenor, de paciència. ¿No trobeu que aquests són sentiments de Jesús davant les persones i les seves circumstàncies?

- Suporteu-vos els uns alls altres. Suportar (del llatí: sub-portare), significa saber portar la càrrega dels altres, aguantar quan convingui. No és gens fàcil, tots ho sabem per experiència. Solament se suporta l’altre si hi ha valoració de la persona, domini d’un mateix i amor.

- I si alguns tinguéssiu res a dir contra un altre, perdoneu-vos-ho. I dona la raó: El Senyor us ha perdonat, perdoneu també vosaltres. Ja ens ho havia fet dir Jesús en la pregària del parenostre. El Papa Francesc ens acaba de dir sobre la família: no hi ha matrimoni sa ni família sana sense l’exercici del perdó.... Sense perdó la família emmalalteix... qui no perdona no te pau en l’ànima ni comunió amb Déu... El perdó porta alegria on el ressentiment porta tristesa.

- I com a coronament de tot això estimeu-vos, que l’amor tot ho lliga i perfecciona. Quantes coses vivim i compartim! El lligam que de tot plegat en fa un ram és l’amor.

- Que la pau de Crist coroni en els vostres cors els combats que manteniu... Així és com podem ser instruments de la pau del Senyor.

- I sigueu agraïts! L’agraïment és un fil d’or en la nostra relació amb Déu, i també amb els germans.

- Que la Paraula de Crist tingui estada entre vosaltres en tota la seva riquesa. La fidelitat a la Paraula de Crist ens fa lliures i ens dinamitza per a la pau interior i per al nostre lliurament personal.

- Agraïts a Déu, canteu-li en els vostres cors amb salms, himnes i càntics de l’Esperit. (Sense comentari!) La resta, que és molt breu, llegiu-la vosaltres mateixos, deixem-nos sorprendre i amarar-nos.

Estimem i preguem, fem-ho en família i siguem agraïts.

  • I l’Evangeli? La Presentació del Senyor en el Temple. És carregat –com sempre– de contingut. Però veig que avui m’he passat. Perdoneu.
Tipus recurs pastoral: