L'Epifania del Senyor

Cicle: 
B
Temps: 
Nadal
Dissabte, 6 Gener 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Els Reis Mags ens inviten a emprende o reemprende el camí de la fe

1.-Les grans veritats es poden explicar de diverses maneres. Poèticament, doctrinalment, narrativament. Poèticament com Isaïes quan albira un futur radiant i una nova albada per a una Jerusalem molt malmesa. Els pobles s’hi acosten, els reis s’hi adrecen. Anuncia una nova etapa en la història. Somia una visita com la dels mags de l’orient.

2.- Doctrinalment: amb poques paraules sant Pau ens revela el sentit de la diada d’Epifania que vol dir manifestació. En descobreix el misteri, és dir, el projecte que Déu tenia amagat des de segles: des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa. La revelació feta a Israel als pastors avui es fa a tots els altres pobles en la persona dels savis estrangers.

3.- Narrativament: explica el procés cap a la fe d’uns personatges concrets. Il·luminats per l’estrella arriben a intuir primer un gran esdeveniment: és nat el rei dels jueus. I no paren fins a comprovar-ho emprenent un llarg viatge que culmina a Betlem.

4.- És la història de la fe de tanta gent. Déu es revela directament als pastors, galta sorruda, no han estudiat ni han après, són igual que una mata de ruda, no saben res de res. Déu s’acomoda a la seva capacitat de vetlla i de generositat.

5.- Els mags són persones sàvies. Tan sàvies que no paren d’observar el cel, d’estudiar el moviment dels estels, d’investigar el seu llenguatge silenciós. Tenen la passió per la veritat. I partint dels seus coneixements, emprenen l’aventura que els porta a contrastar el seu saber amb la realitat.

6.- Arriben a Jerusalem. Ningú no en sap res del nounat Rei dels jueus. Herodes, el reietó poruc i cruel, s’esvera. I pregunta als qui ho poden saber i ho saben: els sacerdots i els doctors. És clar: ho diu el profeta Miquees: el rei del Jueus no neix pas a Jerusalem sinó a Betlem. És un rei pastor, hereu de David natural d’aquell poblet. Ho saben. Però no es mouen ni comproven res. No cal. Amb els llibres ja en tenen prou. Herodes esperarà dels mags una informació clara abans de fer el ridícul.

7.- És de nit quan els savis d’orient segueixen l’estel que els duu fins a Betlem. Han somiat, han esperat, han pregat mentre observaven les estrelles. Ho han deixat tot. I ara s’alegren amb la immensa alegria de trobar el que cercaven: el Nen amb Maria la seva mare. És la presència amorosa de Déu amb rostre humà.

8.- S’agenollen i l’adoren. Obren els cofres i li regalen or com a rei, encens com a Déu, mirra com a home. Amb els regals li obren el cor: li ofereixen allò que tenen i sobretot allò que són. El contacte amb Jesús els transforma i transformats tornen cap a casa estrenant un nou camí amb el cor ple de joia.

9.- Avui és el dia de la il·lusió de la mainada i de la gent gran. La il·lusió dels nens és com l’estel de Betlem que anima els pares i padrins i a tothom a emprendre el camí de la fe. El poeta Josep Maria de Sagarra ens el mostra amb uns versos contundents: Si et penses caçar l’estrella no vagis baladrejant; humiteja’t la parpella amb tres llàgrimes d’infant, ajup-te fins al temps que eres infant. Amor a la veritat, interès per cercar-la i el mètode d’aprenentatge: la humilitat, la senzillesa, la generositat.

1.- Només si ens fem com nens podrem comprendre la meravella de Déu que es fa home per ensenyar-nos el camí gradual d’una fe madura, joiosa i encomanadissa.

Tipus recurs pastoral: