Baptisme del Senyor

Cicle: 
B
Temps: 
Nadal
Diumenge, 7 Gener 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Batejats en l’aigua i en l’Esperit

Amarats encara de l’escalf i la tendresa del Nadal ens trobem ara amb el Baptisme de Jesús a l’edat de 30 anys. Jo de petit vaig preguntar a la meva mare com podia ser això, tan ràpid.

Els Evangelistes no escrivien per a fer cronologies. En els relats sobre els fets i paraules de Jesús se’ns assenyala cap a continguts profunds sobre la seva persona, la relació amb el Pare i la Missió que li ha confiat. Un dels continguts de l’Evangeli és l’Epifania del Senyor: la Manifestació de Jesús al Mon. En el grec bíblic epifania és manifestació. La presentació de Jesús a la humanitat.

Tres moments:

  • A Betlem ciutat de David, Jesús és presentat a uns pastors de la contrada. Ells en seguir les indicacions de l’Àngel es troben amb un Infantó en bolquers, ajagut a una menjadora d’animals. En la persona dels pastors el Messies és presentat al poble d’Israel.
  • Uns Mags arribats d’Orient han vist l’estrella del Messies, la segueixen i es troben l’Infantó en braços de la mare. Així és com Jesús és presentat al món dels pagans, els nostres avantpassats.

Els relats dels pastors i els mags son llum que ens il·lumina per a llegir els criteris de Déu, ben diferents de les valoracions mundanes: la riquesa, l’ostentació, el plaer, el prestigi, el poder...

-          Els pastors eren de la gent més arreplegada de la societat religiosa jueva. La seva dedicació als ramats no els permetia desplaçar-se al Temple ni a les sinagogues. Eren marginats de la societat i menyspreats pels responsables de la religió jueva.

-          Els mags eren estrangers, pagans, savis dedicats a la màgia en la interpretació dels signes astrals. En la llei jueva aquesta mena de gent no era solament marginada sinó perseguida fins i tot amb pena de mort.

Pastors i mags van ser els escollits per a rebre, en nom del poble d’Israel i de tota la humanitat, la manifestació, l’epifania del Messies nounat.

Entenem, doncs, que en el Nadal no n’hi ha hagut prou amb cantar nadales, fer pessebres i bons àpats. Tot això són expressions nadalenques que es mouen a la superfície del misteri de la vinguda del Senyor. Els relats dels pastors i els mags ens han de menar a aturar-nos i contemplar en la intimitat de la pregària els trets que hi apareixen de pobresa, marginalitat, goig, humilitat, senzillesa, generositat... que Déu s’escollí per a l’arribada del seu Fill. La ment i el nostre cor ens canviaran el xip de les nostres valoracions humanes sovint contaminades per la sobrevaloració de les riqueses, els plaers, les dignitats, el poder. Des de la nostra conversió al xip de Déu en la infantesa de Jesús, podrem entrar amb bon peu a contemplar l’Epifania en el relat del Baptisme en el Jordà.

  • En el Baptisme del Senyor s’acompleix l’epifania, la manifestació de Jesús a la humanitat. Ara serà el mateix Déu Pare qui ens el presentarà no solament com a Enviat sinó com a Fill, ungit per l’Esperit Sant.

Diu l’Evangeli:

 Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. El Baptista no es veia digne de deslligar la corretja de les sandàlies de Jesús, i en canvi aquest se li presenta posat a la fila dels pecadors per a rebre el signe de la neteja, del perdó dels pecats. En realitat qui es fica a l’aigua purificadora és el Servent de Yahvé, que ha carregat les nostres culpes perquè en siguem alliberats, és “L’Anyell de Déu que lleva el pecat del món”.

Ja la Mare, en la Presentació de l’Infant al Temple, juntament amb el goig del vell Simeó havia sentit l’anunci: “Una espasa travessarà la teva ànima”. Al peu de la creu això s’acompliria precisament quan Maria esdevindria també mare nostra: dona, aquí tens el teu fill.

-          A l’instant, quan Jesús sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava. En les cosmologies orientals el cel era la volta que envoltava la terra, com una immensa cúpula d’aigua. Sota la volta hi havia la terra amb els homes i a l’altra banda la mansió de Déu. Segles feia que el poble d’Israel semblava deixat de la mà de Déu, no hi havia profetes ni guies inspirats. Yahvé era a l’altra banda, en la seva glòria. Amb el baptisme de Jesús el cel s’esquinça i s’estableix el gran i definitiu contacte, arribava la Nova i eterna aliança entre Déu i la humanitat.

-          I veié que l’Esperit baixava com un colom sobre ell. El colom és símbolde l’Esperit Sant, l’Esperit que havia planejat sobre el caos al començament de la creació, el que havia fet possible l’encarnació del Verb en el sí de Maria, el que impulsà la vida de l’Església. És l’Esperit Filial de Jesús i Paternal del Pare. El que fa la unió i tot ho renova. Jesús en el Baptisme, a punt d’iniciar l’anunci de la Bona nova, experimenta en la seva humanitat la plenitud de l’Esperit. El dia de la Resurrecció Ell es presentarà al grup dels deixebles i tot donant-los la pau els farà lliurament de l’Esperit. I els enviarà plens del seu Esperit a anunciar la Bona Nova. Això continua avui i Jesús, el que se sentia ple de l’Esperit, ens en fa lliurament en el nostre baptisme. Per l’Esperit la comunitat, el seu Cos Místic, es posarà sobre cada un dels batejats i farà possible l’Eucaristia: la consagració del pa i el vi i la unitat eucarística de tots en el Cos de Crist.

El Baptista havia dit que ell batejava amb aigua però que el qui venia darrera d’ell ens batejaria en l’aigua i en l’Esperit.

Per la força de l’Esperit de Jesús nosaltres hem estat batejats en el Nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant. Són els tres protagonistes del Baptisme de Jesús:

- El Fill és batejat

- L’Esperit es posa sobre Jesús

- I el Pare ens el presenta:

És l’acompliment de l’epifania:

- I es va sentir una veu des del cel: Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut.

El Pare ens el presenta com al Fill estimat. En el moment de la Transfiguració també se sentirà la veu del Pare, i en aquell cas afegirà: Escolteu-lo.

Nosaltres assumim la Manifestació del Senyor com al Fill Estimat del Pare i Enviat amb la força de l’Esperit Sant. Encarnat per obra de l’Esperit Sant, Ell és la Paraula del Pare que nosaltres, il·luminats pel mateix Esperit, l’acollim i el seguim com al nostre germà gran que és amb nosaltres per a salvar-nos.

Acabem el Nadal. I a partir d’ara seguirem desenvolupant la gràcia del nostre baptisme tot escoltant i seguint la Paraula de l’Evangeli.