Lectio divina on line 20 (Setmana del 8 al 14 de gener de 2018)

Dilluns, 8 Gener 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

-Abraham el nostre Pare en la Fe-

El Senyor va dir a Abram: -Vés-te’n del teu país, de la teva família i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré. Et convertiré en un gran poble, et beneiré i faré gran el teu nom, que serà font de benedicció. Beneiré els qui et beneeixin, però els qui et maleeixin els maleiré. Totes les famílies del país es valdran del teu nom per a beneir-se.

...Van sortir d’allà per anar al país de Canaan... Abram travessà el territori fins a Siquem, fins a l’Alzina de Morè. En aquell temps els cananeus eren els amos del país. El Senyor es va aparèixer a Abram i li digué: -Donaré aquest país a la teva descendència. Allà Abram va dedicar un altar al Senyor, que se li havia aparegut. D’allí se n’anà a la muntanya, a l’est de Betel, i va plantar la seva tenda entre Betel, a ponent, i Ai, a llevant. En aquell lloc va dedicar un altre altar al Senyor i va invocar el seu nom. Després, per etapes, Abram avançà cap el Nègueb...

...quan Abram tenia noranta-nou anys se li aparegué el Senyor i li digué: -Jo sóc el Déu totpoderós. Viu seguint els meus camins i sigues irreprensible. Faré una aliança entre jo i tu, i serà nombrosíssima la teva descendència... Seràs pare d’una multitud de pobles. Ja no et diràs més Abram sinó Abraham, perquè et faré pare d’una multitud de pobles. Et faré molt i molt fecund; els teus descendents formaran diverses nacions, i de tu sortiran reis... Jo seré el teu Déu i el Déu de la teva descendència...

Gn 12, 1-9; 17, 1-8

____________________________

Què diu el text?

¿Com haig d’entendre el “deixa-ho tot... i empren el camí nou que jo t’indicaré”?

¿Perquè Abraham en desprendre’s d’uns valors culturals idolatrats no anà darrera d’uns altres?

¿Potser jo, al contrari d’Abraham, vaig fent una substitució continuada d’ídols?

____________________________

 -ABRAHAM I LA CULTURA SUMÈRIA-

Abraham era originari d’Ur de Caldea (Gn 11, 31; 15,7). Ur amb Kish, Umma, Lagash, Mari... eren les ciutats, primeres organitzacions urbanes de la història, de l’àrea geogràfica de Sumèria, entre els rius Eufrat i Tigris en el final del seu recorregut abans de desembocar en el golf Pèrsic actual. La ciutat d’Ur té el privilegi de documentar amb escriptura ‘cuneïforme’ (escriptura gravada amb tascó sobre tauleta de fang) la primera dinastia de Mesopotàmia, fundada per un tal Menasipalda. Som als anys 3000 aC de la nostra història. Amb l’escriptura cuneïforme mesopotàmica i amb el jeroglífic egipci neix el document escrit, i amb l’escriptura hem entrat en la història deixant ja enrere el prehistòric neolític.

Però atenció al neolític: el precedent immediat de les primeres cultures històriques, sumèria i egípcia, foren les descobertes del prehistòric neolític: Al Tell-Halaf, amb ceràmica pintada des de 6000 aC, la cultura d’Obeid ens aporta l’agricultura, la ramaderia, l’invent de la roda... A Uruck es fabriquen peces de ceràmica cuita com el totxo i s’inicia l’escriptura cuneïforme. A Djem-det-Nasr es construeix el primer palau monàrquic... Hi ha relacions diplomàtiques amb Egipte, Elam i l’Indo... Hem entrat a la Història! El poble sumeri de la Baixa Mesopotàmia s’organitza en ciutats-estat de règim teocràtic. El ruc és l’animal tot terreny, en pau i guerra. L’administració monàrquica organitza regatges amb rius i canals. Hi ha progrés econòmic. Els temples són els centres comercials de més importància. Superat el període de sotmetiment al veí imperi acadi, hi ha un segon renaixement sumeri amb l’aparició de la 3ª dinastia d’Ur que representa l’apogeu polític i cultural d’aquest poble. Dos monarques documentats d’aquest moment: Ur-Namnu (2042-2031) i Shulgi-Dungui (2031-1984): ¿El temps d’Abraham?.

El text bíblic sobre Abraham ( Gènesi d’ 11,31 a 25,18) és possiblement un puzle d’històries d’antics patriarques hebreus però que té uns textos essencials i concrets perquè Abraham sigui proclamat “Pare en la Fe”. Un d’aquests textos és el de la Lectio Divina d’avui. No té sentit preguntar-nos si Abraham va existir o no va existir, perquè una cosa és certa: EN ALGUN MOMENT DE LA HISTÒRIA DEL POBLE HEBREU ALGÚ PERSONALMENT, O UN PETIT GRUP, PRENGUÉ LA DETERMINACIÓ DE “PASSAR” DE TANTES MÀGIES I IDOLATRIES PER A DONAR UN VOT DE CONFIANÇA PLE A UN SOL DÉU, CREADOR DE TOTES LES COSES I PARE DELS QUE VULGUIN SEGUIR-LO. A aquesta persona concreta, o a aquest petit grup, el Llibre del Gènesi li dóna el nom d’ABRAHAM.

El nom d’Abram canvia en ABRAHAM perquè el canvi de nom significa un canvi de destí. Abram és el nom del personatge particular originari d’Ur. ABRAHAM ja té una altra connotació: AB (pare) I HAM (poble o multitud).Tinguem la saviesa de despullar el textos bíblics dels vestits literaris i connectar amb l’essencial del missatge. Tanmateix, la vestimenta literària és necessària perquè L A PARAULA ens arribi...

Tipus recurs pastoral: