Diumenge II de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 14 Gener 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Eren si fa no fa les quatre de la tard

1.- Acabat de llegir l’evangeli d’avui al curs bíblic de la parròquia, he preguntat als assistentes què els havia impactat més. Veniu i veureu. L’Anyell de Déu. El seguiren. L’alegria. Jo els he dit: eren si fa no fa les quatre de la tarda. Em colpeix que al cap de molts anys l’evangelista recordés encara aquell moment i aquelles converses que encengueren aquell amor primer que continuà en un seguiment generós i fidel que durà tant com la vida.

2.- També els altres aspectes són importants: representen la revelació progressiva de la persona de Jesús. El Baptista l’assenyala d’antuvi com l’Anyell de Déu. Gairebé cada dia sentim aquesta expressió i potser mai no hem parat prou esment en el seu significat. Per als oients del Baptista els evocava l’anyell pasqual que sacrificaven els israelites la nit de pasqua en què sortiren d’Egipte camí de la llibertat.

3.- Segur que també ens resulta familiar la figura del xai degollat i dret damunt d’un llibre segellat. Simbolitza Jesús mort i ressuscitat, l’únic que dóna el ple sentit de la història. Una invitació a la confiança. També sentim Isaïes parlant del Servent de Jahvè. El profeta l’albira com el personatge que assumeix totes les conseqüències del pecat del món suportant-les amb el silenci del corder que porten a l’escorxador.

4.- Dos deixebles segueixen Jesús. Què cerqueu? Mestre, on vius? Veniu i veureu. Jesús no els fa cap explicació ni cap propaganda. Opta pel contacte personal. Veniu i vosaltres mateixos decidiu.

Quan algú ens pregunti què feu a missa o al curs bíblic o a la catequesi o fent una obra social o vetllant per la dignitat del lloc de culte ¿podrem dir-li convençuts: Vine-hi i veuràs?

5.- Andreu troba el seu germà Simó i li diu amb un entusiasme encomanadís: ÉUREKA! L’hem trobat! El Messies, l’Ungit de Déu. Ja tenim el qui cercàvem! I el porta a Jesús. Jesús es mira Simó i li canvia el nom. Et diràs Quefes, Pedra/Pere. I li confia una missió d’un gran abast. Serà la pedra on bastirà la seva comunitat, la seva Església.

6.- A continuació Jesús invita Felip: Segueix-me. Felip, ho diu al seu amic Natanael. Éureka! Saps? Hem trobat aquell de qui tota la Bíblia en va ple. És tot un home: Jesús, fill de Josep, de Natzaret. Natanael se’n riu per sota el nas: És massa gran perquè hagi sortit d’un poblot tan insignificant com Natzaret. Però quan es troba amb Jesús, el reconeix com el Fill de Déu, el Rei d’Israel.

7.- Joan ens presenta Jesús i els deixebles com en una pel·lícula: en moviment continu. Cal sortir del propi petit món per trobar-se amb Jesús i seguir-lo. Fer­-nos­-en deixebles. Estar oberts a la novetat que tot camí comporta. És la vocació.

8.- Déu ens ha creat un a un i ens confia una tasca concreta. Es fa càrrec de les nostres pors i valora la nostra generositat. Comprèn les nostres resistències i ens ajuda a superar-les. Ens dóna el sentit crític per discernir la seva crida i per mesurar les nostres forces.

9.- Ho veiem en Samuel. El noi escolta i respon tot d’una. Però no hi veu clar. Amb el consell de l’ancià Helí aprèn a distingir la veu de Déu d’altres veus. Aquí em teniu. Parleu, que el vostre servent escolta. La vocació o la crida comporta diàleg, discerniment i generositat.

10.-Jesús en entrar en aquest món nostre, comprèn que Déu no li demana coses, ni que siguin les coses més santes. Demana que li parem l’orella: que escoltem i discernim què vol de nosaltres. I espera una resposta: «Aquí em teniu. Déu meu, vull fer la vostra voluntat”. Déu no espera les nostres coses sinó la nostra persona.

Estima Déu i estima l’altre. La manera concreta d’estimar és la vocació personal. Veniu i veureu. Segueix-me. Fes camí amb mi.