Diumenge II de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 14 Gener 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Veniu i ho veureu

La Paraula de Déu és tenaç, insisteix, dóna tombs, s’atansa, xiuxiueja... no ens deixa. I nosaltres tenim el do del seu Esperit que ens posa en actitud d’escolta. Ens passa una cosa semblant a allò del noi Samuel, servidor del temple, que dorm en una estança prop del gran sacerdot Elí i en el silenci de la nit sent la veu del Senyor: Samuel, Samuel! (us invito a retornar a la primera lectura). La veu es repeteix però Samuel no sap qui l’està cridant.

Seguint el consell del sacerdot, la tercera vegada de sentir-se cridat, el noi diu: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta!” ara sí, ara sap qui l’està cridant. I respon, i sent com el Senyor li confia una missió.

Això mateix ens passa a nosaltres. Quantes veus i crides anem sentint dins nostre! Ens cal distingir la veu del Senyor. I posar el cor a punt per a escoltar. Hi ha tants de sorolls, tantes veus que ens reclamen...!

Ja sabem com distingir la seva veu: És en les estones silencioses de pregària amb la Paraula de Déu. Allà escoltem la seva veu com les ovelles distingeixen la del pastor i l’Esperit ens va marcant passet a passet la missió que ell ens confia.

No us sembla que l’evangeli avui ens mena per aquí? Una vegada més t’invito a anar per passes, observem els detalls:
* Joan el Baptista amb dos dels seus deixebles veuen algú que està passant.

- Els dos deixebles ja estan prou bé amb Joan com a mestre. Però el Baptista n’assenyala un altre. A nosaltres ens cal també estar atents per a anar més enllà del que ja tenim assolit en la nostra vida.

* El Baptista els diu: Mireu l’anyell de Déu!

- A les oïdes d’aquells bons israelites això els sonaria: l’anyell immolat i menjat la nit de l’alliberament del poble esclau uns dos mil anys enrere, l’anyell pasqual que cada any menjaven els israelites per a commemorar el fet alliberador, la veu dels profetes que també anava per aquí, particularment Isaïes en els cants del Servent. Els deixebles escolten, intueixen però no saben qui és aquest que està passant per allà i que Joan anomena Anyell de Déu.

* En sentir-ho els dos varen seguir Jesús.

Ells, encuriosits, s’animen a caminar darrere el desconegut. Amb un interrogant a sobre es posen a seguir-li les passes. Necessiten aclarir-se davant la insinuació del mestre Joan.

A la nostra vida hem tingut mestres que ens han assenyalat cap a Jesús, i en realitat no l’hem perdut de vista. Curiositat, dubtes, interrogants... l’hem anat seguint.

* Jesús es gira, i en veure que l’estan seguint els diu: Què busqueu?

Què busqueu?

Són les primeres paraules que Jesús pronuncia en l’evangeli de Joan i que ens deixen desconcertats perquè van al fons i toquen les arrels mateixes de la nostra vida, la recerca del seu sentit profund.

No és fàcil de respondre a aquesta pregunta senzilla, directa, fonamental, des de l’interior d’una cultura com la nostra en la que tantes crides ens fan ballar el cap en totes direccions i que sempre es mouen en cercles tancats.

El desconegut es gira, se’ls mira. Personalitza la seva relació misteriosa amb ells. L’atenció se’ls activa: Aquell anomenat “Anyell de Déu” se’ls mira i els pregunta què busquen.

Nosaltres en realitat a la vida què estem buscant? Enmig de les moltes ofertes en el camí, promeses de sentit, de felicitat... En el fons què estem buscant? El Senyor està provocant en nosaltres una actitud més profunda i elevada de recerca.

* Li diuen: Mestre on habites?

Molt bé! la resposta és a l’alçada del moment: li pregunten pel seu món, qui és, quin sentit té ell en el camí, necessiten saber quin és el món real d’aquest nomenat anyell de Déu: saber on habita. L’aprenentatge cristià rebut ens mena a preguntar, a aprofundir, a saber-ne més... No ens hi hem negat, tot i les incerteses, a seguir-lo de prop.

* Els diu; veniu i ho veureu!

Veniu al meu Evangeli, veniu a la meva pregària en intimitat amb el Pare, veniu a trobar-me en els meus germans, en la convivència parroquial i comunitària, a cercar-me en “els meus preferits”, a compartir els meus sentiments... veniu a veure’m en els qui tenen fam o set, o que van desarrapats, en els forasters, els presos, o els malalts...

* Ells hi anaren, veieren on habitava i es quedaren amb ell aquell dia.

I nosaltres mirem d’anar amb ell, anem veient qui és aquest “Anyell de Déu” i ens quedem amb ell.

Que l’Esperit Sant de Jesús segueixi il·luminant-nos el camí. Demanem-li. I agraïm-li.

Que tingueu un bon diumenge i una lluminosa setmana!

Tipus recurs pastoral: