Lectio divina on line 22 (Setmana del 22 al 28 de gener de 2018)

Dilluns, 22 Gener 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

-Saber parlar i saber callar-

Hi ha renys que no són oportuns,
hi ha qui callant demostra tenir seny.

Però val més reprendre
que no pas guardar-se la indignació a dins.

Qui reconeix que ha faltat s’estalvia la humiliació.

Qui vol fer justícia emprant la violència
és com l’eunuc que desitja desflorar una noia.

Hi ha qui calla i passa per savi
i n’hi ha que es fan avorrir de tant parlar.

Hi ha qui calla perquè no sap què respondre
i n’hi ha que callen
perquè saben quin és el moment de parlar.

La persona sàvia calla fins que arriba el moment oportú,
però el fanfarró i l’estúpid no ho encerten mai.

Qui xerra molt es fa insuportable
i qui es vol imposar es torna odiós.

Que n’és de bonic veure canviar aquell que has renyat,
ja que així evitaràs una falta voluntària.

(Sir 20, 1-8)

_____________________

Què diu el text?

¿Com em comporto habitualment segons el text d’avui?            

¿Quin o quins són els punts febles del meu caràcter?

Què em demana el Senyor des d’aquest text del Llibre del Siràcida?

_____________________

LA SAVIESA HUMANÍSTICA

La Grècia Antiga oferí homes il·lustres que aportaren moltíssim pensament sobre la vida, la naturalesa, el cosmos, la psicologia, les lletres, la salut, els costums, les virtuts, les arts, l’ètica, etc. Només cal posar atenció visual a ‘L’Escola d’Atenes’ de Rafael a les estances vaticanes per adonar-nos de que els grecs aportaren a la història un dels cabals més impressionants i definidors: ‘L’Humanisme’. Les escoles més destacades foren: Els Set Savis de l’Antigor, les escoles Física, Eleàtica i Pitagòrica, Sofistes, Sòcrates, Plató, Aristòtil, Neoplatònics, Estoics, Cínics i Epicur. Més a més del camp filosòfic, si posem atenció en les lletres, poesia, teatre en el doble vessant de Comèdia i Tragèdia, en historiadors, escultors, ceramistes, la ciència, etc. hom resta bocabadat de tanta riquesa humanística. L’expansió del pensament i l’art grec en l’àrea hel·lenística del Mediterrani i l’Orient Mitja, la Saviesa dels grecs penetrà en totes les àrees urbanes importants, i entre les ciutats principals Alexandria, fundada per Alexandre el Gran.

LA SAVIESA D’ISRAEL

La Saviesa d’Israel sorgeix en les comunitats jueves que viuen en l’àmbit hel·lenístic amb el qual han de dialogar constantment, tot i que no en comparteix ni la cultura, ni els costums. Aquesta relació entre els dos mons tant diferents es desenvolupa en una època d’avenços científics, ambient cosmopolita, diversitat de sistemes de pensament, recerca constant del sentit del món, consagració de la bellesa, maneres de viure escèptiques i individualistes, i tot entre algunes doctrines que volen explicar el sentit de les coses i les situacions humanes i, fins i tot, oferir la salvació... La Saviesa d’Israel nega tot politeisme, defensa la persona humana com a ésser principal de la creació, viu una ètica de drets divins i humans ben especificats en el Decàleg del Sinaí. Però la bondat humana i objectiva d’algunes realitats gregues també s’hi acomodà, com per osmosi. És el cas del Siràcida.

EL LLIBRE DEL SIRÀCIDA (Eclesiàstic)

L’autor del llibre, Jesús, fill de Sira, va ser un mestre de saviesa que ensenyà a Jerusalem a finals del s. III i començament del II aC. El pròleg del llibre explica quan i com el nét de l’autor va decidir traduir al grec l’obra del seu avi. Aquest nét es traslladà a Egipte, possiblement a Alexandria, cap el 123 aC. on continuà el seu treball de traducció al grec. Ell volia que els jueus instal·lats fora d’Israel, on normalment es parlava grec, coneguessin el llibre del seu avi per instruir-se, reformar els seus costums i viure segons la Llei. La versió grega del nét, que s’anà enriquint de petits textos d’altres procedències, és més llarga que l’original hebreu del seu avi.

Tipus recurs pastoral: