Diumenge IV de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 28 Gener 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Jesús manifesta la seva autoritat ensenyant i actuant amb la força alliberadora de Déu

1.- La sinagoga era una mena de centre cívic i de local parroquial. Hi predominava el caràcter religiós. Els israelites, quan es van veure privats de les institucions pròpies, -temple, sacerdoci, reialesa- es van empescar uns espais on es trobessin per pregar, escoltar i comentar la paraula de la Llei i dels profetes, i tractar les coses de cada dia. Solien fer-ho els dissabtes. Així mantenien la seva identitat com a poble de Déu.

2.- Jesús –com ho farà d’ara endavant– entra a la sinagoga i es posa a ensenyar. Comentava la Bíblia (= la Llei i els Profetes) amb autoritat, no pas com els intel·lectuals del seu temps que es limitaven a repetir com els robots que transmeten missatges però sense ànima. La gent no se’n sabia avenir.

3.- Quan pregunto què ensenyava Jesús, gairebé sempre sento la mateixa resposta: les benaurances; el sermó de la muntanya; estimeu-vos; quan reseu, digueu... I tanmateix sant Marc no en diu pas res. Feia més que no deia. Ensenyava amb fets. L’autoritat li venia de la seva unió amb el Pare del cel i del seu amor a les persones. Per això s’enfrontà amb el pobre noi posseït d’una força destructora que el dominava. Amb una intuïció que persones com ell tenen, descobreix que hi ha quelcom incompatible entre ell –esperit immund, dolent– i Jesús de Natzaret bo i transparent. No és pas un qualsevol. És el Sant de Déu, amb connexió directa amb Ell.

4.- Jesús el fa callar. No necessita l’aval de cap força incontrolada per defensar la seva autoritat i vàlua. I el fa callar perquè el seu testimoni provocaria en la gent expectatives falses que a la llarga serien una nosa que dificultaria la seva missió d’anunciar la proximitat de Déu al món. Jesús ha de passar primer l’examen d’una vida humana plena que comporta alts i baixos i en la qual la coherència entre el que diu i el que fa el portarà a la creu. Després de la creu podrem proclamar que és el Fill de Déu.

5.- Jesús manifesta la seva autoritat ensenyant i actuant amb la força alliberadora de Déu. Rere el llenguatge propi del seu temps s’hi amaga la lluita de Jesús contra els poders diabòlics que oprimeixen, esclavitzen o deshumanitzen la persona. Jesús ens invita –i ens dóna autoritat i el manament– per lluitar contra tota mena de possessió que sotmeti o rebaixi la dignitat humana. Jesús és del tot coherent. I això provoca l’admiració de la gent que es pregunta: Què vol dir tot això? Ensenya amb autoritat una doctrina nova; fins i tot mana als esperits malignes, i l’obeeixen».

6.- Avui estem sotmesos a un bombardeig de mentides de tota mena que acaben en la barbaritat anomenada postveritat: la mentida repetida que acaba imposant-se com a veritat. I acabem empassant-nos gripaus de tota mena sense cap crítica. Ho veiem aquests dies a casa nostra. Un moviment pacífic, ordenat, no violent esdevé rebel·lió, sedició, font de violència que comporta presó injustificada i la impossibilitat que unes eleccions proclamades com a legals, netes, impol·lutes acabin en la destrucció de les institucions d’un país. I els gran mitjans de comunicació fan la gara-gara al poder de torn. Una por diabòlica a la veritat o l’amor a la veritat sense caritat.

7.- Un apunt sobre el profeta. El Deuteronomi es preocupava pel que passaria quan Moisès desaparegués. A qui haurien de fer cas els israelites: als endevins, als astròlegs, als horòscops, als opinadors, als aliats amb els poders? En qualsevol cas hem de ser molt crítics amb els qui ens parlen en nom del Senyor. Hem de contrastar-los amb la Paraula de Déu. Comprovar si allò que comenten i aclareixen en nom de Déu ens fa més persones, més humans i més germans. Jesús vol persones lliures, no borregos manipulables i despersonalitzats.

8.- Un apunt sobre solteres, verges o casades. En un món on la dona o es casava o no era res, brota en la jove comunitat cristiana de Corint un estol de nois i noies que no es volen casar per poder-se dedicar en cos i ànima al servei de l’evangeli i de la comunitat. Sant Pau els defensa. Fan molt bé i tenen avantatges que s’han de considerar. És un carisma nou i recomanable. Però també el matrimoni té el seu carisma: reflectir l’amor de Déu en la parella humana. Tindrà els seus problemes. Però la seva missió en l’Església és estimar-se i col·laborar al projecte de Déu transmetent vida, formant persones i desenvolupant el regal de la fe.

Tipus recurs pastoral: