Diumenge IV de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 28 Gener 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Calla! I surt d’aquest home!

Jesús ha iniciat l’anunci de la Bona Nova i ja ha cridat els primers deixebles. Tot seguit l’evangeli de Marc sintetitza i emmarca en una primera jornada el que havia de ser el conjunt de tota l’activitat evangelitzadora de Jesús.

Aquesta és la primera jornada:

- Jesús va a la sinagoga: se situa en la religiositat del poble.

- Ensenya amb un llenguatge nou i tothom se’n meravella.

- S’enfronta amb el mal d’un home posseït.

- Fa callar el maligne i el foragita. Allibera del mal.

- Què és tot això? Fins i tot els mals esperits se li sotmeten!”

- En guarir la sogra de Pere la posa en situació de servir.

- Al vespre, passades les hores del repòs sabàtic la gent li porta els seus malalts i els guareix.

- De bon matí se’n va a un lloc solitari a pregar.

- La gent el busca però ell fuig de l’èxit.

- I se’n va a predicar a altres indrets.

- Un leprós s’atreveix a atansar-se-li. Ell es compadeix, el toca i el guareix.

- Prohibeix de fer-ho conèixer: el secret messiànic.

- S’escampa la fama per tot el país i ell ha de sojornar en llocs solitaris.

- I la gent venia a trobar-lo d’arreu.

Així, doncs, l’evangeli de Marc sintetitza i ens mostra en el relat del primer dia tot el que havia de ser l’activitat de Jesús a la Galilea. Ara no caldrà cercar-hi novetats sinó tractar d’interpretar a la llum de l’Esperit cada un dels relats.

Comencem: És dissabte i Jesús acut a la sinagoga de Cafarnaüm, juntament amb els primers deixebles. Tot i que les ruïnes de la sinagoga responen a uns segles després d’aquests fets, ens evoquen talment el relat de l’evangeli.

Els dissabtes a la sinagoga s’escoltava la Paraula de Déu i es pregava. Semblantment com avui a les nostres celebracions algun laic llegia un fragment de la Llei o dels Profetes. L’evangelista no ens diu de quin text es tractava. Jesús s’hi posa. I en uns moments en l’assemblea tot canvia. Això és un llenguatge nou! Aquest parla amb autoritat, i no com els mestres de sempre dedicats a anar repetint i fer-se admirar. Això ens pot passar avui. Molts comentaris, homilies, cursets bíblics. I és per a donar-ne gràcies a Déu. Però els qui ens toca predicar correm el risc de predicar-nos a nosaltres mateixos, cercar una bon imatge i comentaris favorables. Escoltar-nos a nosaltres mateixos, com deia la meva mare, dir a la gent allò que ells volen i no el que Déu vol.

Un bon model el tenim en el Papa Francesc: un llenguatge nou amb signes nous... El model és per a tots, i no solament per als predicadors perquè cada u de nosaltres en el nostre capteniment som paraula que arriba als altres de la part de Déu. Cal que aquesta paraula faci reaccionar amb el goig de percebre un llenguatge nou, una notícia feliç, la notícia de l’Evangeli.

Entre la gent reunida a la sinagoga hi ha un home posseït del Maligne. Tot d’un cop la presència de Jesús fa esclatar el conflicte. L’enemic no resisteix la seva presència:

- Jesús de Natzaret, has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu! El Sant de Déu, el Fill de Déu, el Messies... Jesús ho és però no vol que sigui dit: per aquella gent reconèixer que Jesús era el messies significava que hauria arribat un general victoriós que els alliberés del domini de l’imperi romà. Solament es podria comprendre el sentit messiànic quan s’acomplís el càntic del servent d’Isaïes: ha carregat amb les nostres culpes que han estat perdonades: l’Anyell com dret i degollat, del llibre de l’Apocalipsi.

Jesús talla en sec, i s’imposa: Calla! i surt d’aquet home!

Convulsions i un xiscle esgarrifós, i l’home queda alliberat. Jesús ha vingut al món per a alliberar-nos del mal. Ho fa amb contundència quan el mal és una opressió en el cor de la persona. I ho fa amb tendresa quan el mal és una malaltia, una feblesa, un sentiment de marginació. Tota la seva activitat entre nosaltres ha estat la lluita, l’alliberament contra el mal. Ell mateix en la pregària del Pare Nostre ens ho fa demanar una i una altra vegada: deslliureu-nos de qualsevol mal. I en la celebració eucarística el prevere afegeix: “Allibereu-nos Senyor de tots els mals...”

El Senyor, a qui demanem que ens deslliuri del mal, vol que col·laborem en la tasca d’alliberar els nostres germans. No podem restar amb els ulls tancats davant les víctimes del mal que veiem en el nostre entorn. No podem restar paralitzats davant les nostres limitacions. Els nostres petits gestos poden tenir la força del gra de mostassa que s’obre i creix fins a crear espai per als ocells que hi van a ajocar-se.

Tipus recurs pastoral: