Lectio divina on line 23 (Setmana del 29 de gener al 4 de febrer de 2018)

Dilluns, 29 Gener 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

-Cecs, coixos, leprosos, muts...-

Una vegada que es trobava en una d’aquelles ciutats, va comparèixer un home carregat de lepra. Així que va veure Jesús, va caure rostre en terra, i el suplicava dient:

-Senyor, si vols, em pots netejar de la lepra.

 Jesús va estendre la mà i el va tocar, tot dient:

-Sí que ho vull: queda’n net!

Immediatament el deixà la lepra. Jesús li va manar que no ho digués a ningú:

-No, però ves a presentar-te al sacerdot i ofereix per la teva purificació l’ofrena que va prescriure Moisès, perquè els consti.

I encara s’estenia més la seva fama; per això afluïa molta gent a escoltar-lo i a fer-se guarir de les seves malalties.

(Lc 5, 12-16)

Marxant d’allà Jesús va arribar a la vora del llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’hi va asseure. Acudien a Ell colles i colles de gent amb coixos, cecs, esguerrats, muts i molts d’altres, i els posaven als seus peus, i Ell els guaria. De manera que la gent es meravellava de veure aquells muts parlant, aquells esguerrats guarits, aquells coixos caminant, i aquells cecs veient-hi. I lloaven el Déu d’Israel.

(Mt 15, 29-31)

Van presentar-li un sord que amb prou feines enraonava, i li demanaven que li imposés la mà. Jesús se l’endugué a part de las gent, tot sol, li posà els dits sobre a les orelles, i li tocà la llengua amb la saliva. Mirà el cel, sospirà i li digué:

-Efatà!, que vol dir: “Obre’t!”

Immediatament se li obriren les orelles i se li destravà el lligam de la llengua, i ja parlava normalment.

(Mc 7, 32-35)

-------------------------

Què diu el text?

Què és cadascú de nosaltres davant Jesús?

¿Has considerat mai que tu ets present, i protagonista, en aquestes escenes?

Què s’espera de tu des d’aquests textos, o similars, de l’Evangeli?

-------------------------

Comentaris per abans o després de la Lectio

1- Els Evangelis foren escrits els 30 darrers anys del segle I. Els 30 primers havien tingut un protagonista: Jesús de Natzaret. Dels 30 als 60 tingué lloc la predicació apostòlica sobre Jesús. Del 60 al 90 i en el tombant del segle II, és quan s’escriuen els quatre Evangelis. Cada evangelista, redactor, o grup de redactors, ha ordenat el material segons la seva comprensió de Jesús i el seu desig de presentar Jesús d’una manera que satisfés les necessitats espirituals de la comunitat a qui s’adreçava.

2- Els escrits evangèlics no pretenen ser “la biografia” de Jesús, sinó que volen presentar la importància del Jesús històric i el Crist pasqual -JESU-CRIST- a les persones i comunitats del seu temps, i les que vindrien al llarg dels segles, nosaltres.

3- Des d’aquests principis podem interpretar que malalts i malalties de tota mena que s’acostaven a Jesús de Natzaret també eren malalts i malalties morals, socials i psicològiques, etc. és a dir, la situació d’aquella bona gent de la base popular de la Galilea que patien personalment i familiarment les conseqüències nefastes de l’opressió de terratinents, taxes del Temple per part dels llunyans saduceus, el rebuig social dels professionals de la perfecció en el compliment de la Llei: els fariseus, l’autosuficiència i supèrbia dels doctors i llicenciats en la Llei de Moisès: els mestres de la Llei, les taxes i controls dels servidors d’Herodes Antipes instal·lat a Hamat de Tibèries, i per tot, la presència sempre amenaçadora dels romans... ¿Qui no s’havia de sentir literalment malalt i nafrat amb tanta opressió abusiva?

4- Jesús denuncià els poders i anuncià una nova manera de veure i viure la realitat: el valor de la persona per ella mateixa, de cada persona, sigui la que sigui i es comporti com es comporti. Jesús ajudava a qui, nafrat per la vida i la societat del temps, se li acostava confiat per escoltar-lo i recuperar l’esperança del viure. Per això Jesús deia: “Convertiu-vos, el Regne de Déu és a prop!” i encara: “És dins vostre”. I els malalts es posaven bons, la fe en Jesús els redreçava...

5- No sabem com era i actuava Jesús. Sí que coneixem, però, com el van entendre i viure els seus seguidors, les primeres comunitats; els escrits del Nou Testament en són testimoni. Llegir i pregar amb la Paraula i estudiar-la és el que el temps actual requereix, i el que necessitem. No és ja temps d’estampes, pel·lícules o actuacions teatrals de la literalitat dels Evangelis, sinó el d’entrar-hi amb el cor i donar la nostra Fe a la persona de Jesús. És en aquest sentit que tots i cadascú de nosaltres ens hi hem d’identificar com els cecs, muts, sords, leprosos i morts...