Diumenge V de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 4 Febrer 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Jesús dóna la mà

Continua la PRIMERA JORNADA DE JESÚS

 De la sinagoga de Cafarnaüm a casa, a la casa de Pere. Jesús se’n hi va amb els quatre deixebles. I resulta que la velleta de la família, la sogra de Pere, és al llit amb febre. Precisament avui que arriba aquesta colla de gent. I qui prepararà el menjar per a tots?

Jesús hi posa un gest. S’atansa al llit de la malalta, l’agafa de la mà i l’aixeca, sana, sense febre.

Marc sap trobar sentit profund als detalls de Jesús: és el mateix Jesús que posarà la mà a sobre el leprós i el guarirà; el mateix Jesús que s’atansarà a la noieta morta filla de Jaire, l’agafarà de la mà i li dirà: noia, aixeca’t! el mateix Jesús que a un Pere que s’estarà enfonsant a l’aigua li donarà la mà i li dirà: no tinguis por... El gest de la mà de Jesús és alliberador i fa reviure les persones. Ara la sogra de Pere s’ha aixecat i es posa a servir. Torna a sentir-se útil al servei dels altres. És això precisament el que fa la mà del Senyor quan ens guareix: ens envia a ajudar els altres. Cada gest que rebem de Jesús ens posa novament en camí vers els germans.

Mai un enfonsament a la nostra vida serà definitiu si deixem que la mà de Jesús ens aixequi. Ell ens fa sorgir del nostre ensopiment i ens posa en camí de l’acompliment de la nostra missió...

Ha estat una guarició en família. Però quan cessi la xardor del dia i s’acabi, amb la posta del sol l’obligació del descans sabàtic, la gent comença a aglomerar-se davant la casa de Pere portant a Jesús els seus malalts i posseïts del maligne. Al migdia el Senyor ha alliberat un posseït i una malalta. Ara al capvespre són incomptables els malalts i posseïts del mal. Jesús els atén tots.

Quan tens davant teu una persona malalta, enfonsada, posseïda d’algun mal... ja saps què et toca. Jesús et confia les seves mans....

En tot això l’evangelista ens assenyala:

  • L’abast universal de les guaricions. Arriben a tothom qui s’hi confia i es deixa salvar.
  • Vol demostrar que per Jesús les guaricions són més importants que la llei religiosa del dissabte.
  • No té cap intenció de fer-se admirar. Els seus prodigis solament són per a guarir, per a alliberar del mal, per a salvar. I no vol que tot això es vagi escampant. La seva missió no depèn de l’admiració de la gent sinó de la fidelitat filial al voler del Pare que l’envia a altres indrets.
  • En la solitud, en la intimitat amb el Pare, és com se li va il·luminant el camí. I en el silenci passen pel seu cor tantes persones, tants problemes, tantes situacions que Ell confia al Pare.
  • Que els deixebles, començant per Pere, tenen encara molt camí a córrer per a entrar en el món interior del Mestre, les seves intencions, la seva missió.
Tipus recurs pastoral: