Lectio divina on line 24 (Setmana del 5 a l'11 de febrer de 2018)

Dilluns, 5 Febrer 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC

-Egoisme-

...després vaig sentir la veu del Senyor que deia:

-Qui hi enviaré?

Li vaig respondre:

-Aquí em tens, envia-m’hi.

Ell em digué:

-Vés a dir a aquest poble: ”Escoltareu i no entendreu; mirareu, però no comprendreu”.

 Fes insensible el cor d’aquest poble, fes sordes les seves orelles i cecs els seus ulls. Que els seus ulls no hi vegin, i que les seves orelles no hi sentin, que el seu cor no comprengui. Que no es converteixin ni siguin guarits.

(Is 6, 8-10)

Se li van atansar els deixebles a demanar-li:

-Perquè els parles en paràboles?

Jesús els respongué:

-Per un do de Déu, vosaltres coneixeu el secret de la seva actuació sobirana, els altres no han rebut aquest do. Perquè Déu donarà a dojo al qui administra bé, el qui no sap administrar perdrà fins allò que té. I per això mateix els parlo en paràboles, perquè per molt que miren, no hi veuen, i per molt que escolten, no acaben de sentir-hi i d’entendre-hi. Així cobra actualitat la profecia d’Isaïes, quan diu: “Ja podeu anar escoltant, que no hi entendreu ben res, ja podeu anar mirant, que no hi veureu pas. Perquè s’ha espesseït l’enteniment d’aquest poble: amb prou feines hi senten amb les seves orelles i han aclucat els ulls de por de veure-hi amb els seus ulls, de sentir-hi amb les seves orelles, de comprendre-hi amb el seu enteniment i d’haver-se de convertir. Com voleu que els guareixi”?

(Mt 13, 10-15)

----------------------------

Què diu el text?

Què vol dir ‘Ser guarit per Jesús o no fer cas d’Ell’?

¿Em faig el cec o el sord, a vegades, en el meu seguiment de l’Evangeli?

Què em demana Déu des d’aquests textos?

----------------------------

Comentari per abans o després de la Lectio

L’ésser humà pot prendre opció per al bé o el mal; o, des d’interessos diferents, per ambdues realitats oposades. Si hom es determina a prendre opció per al bé, amb consciència i responsabilitat, llavors és quan podem parlar pròpiament de “persona humana”. En les altres opcions la persona no arriba a realitzar-se perquè es tanca en el seu egoisme negatiu o egolatria. La persona que pren l’opció del bé ha ben controlat i orientat el seu instint de conservació. En aquest cas podem parlar d’un egoisme sà que entén i viu la necessitat de la comunicació amb el món exterior: persones, societat, natura, cosmos... Un ésser humà realitzat com a persona es compagina en normalitat amb la imparcialitat, la capacitat de comprensió i entusiasme, la justícia, la bondat...

L’egoisme tancat o egolatria és un egoisme excessiu que només es mira ell mateix. Busca més i més per a ell, és, amb consciència o sense, el melic del món. Només ell, sobre tot ell... L’egolatria té poc a veure amb les necessitats reals de la vida. En el perfil de l’egòlatra destaquen trets com la cobdícia, avidesa, rapacitat, hedonisme, afany de lucre, de poder, avarícia, gasiveria, etc.

Quan un humà és dominat per l’egolatria i la seva tendència a tancar-se és més absorbent, li resta menys espai i possibilitat d’obrir-se a totes les realitats que estan fora d’ell. No hi veu, és cec, sord, mut... Li manca bondat, empatia, amor, consideració i comprensió. Es serveix dels altres sense escrúpol, amb fredor, duresa i indiferència. És descortès, groller, arbitrari, capriciós, hipòcrita i desvergonyit. Fàcilment encobreix el seu poc nivell humà sota capes de legalitat, moral i ètica, és astut. Dissimula amb una amabilitat estudiada i calculada. I, si es dona el cas, es serveix de la violència amb raonaments mal justificats pel seu tancament subjectiu. Aquets tipus egòlatres existien al temps del profeta Isaïes i de Jesucrist. Han existit sempre, i avui també.

Isaïes i Jesús utilitzen una ironia dura contra l’egoisme que no vol veure ni escoltar per a no haver-se de convertir. L’egoista no acaba de ser persona.

Donem una ullada a l’avui del capital, política, religió, modes, competències, premis, conflictes, etc... etc... l’egoisme, l’egolatria, són presents quasi per tot.

Tipus recurs pastoral: