Diumenge VI de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 11 Febrer 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La llei de la caritat romp els límits de la norma que oprimeix i margina

1.- Era trista i penosa la vida del leprós. Ho acabem de llegir. Escabellats. Esquinçats. Tapats fins a la boca. Què més? Anunciar-se de lluny la seva presència perquè tothom en fugi. I a sobre, religiosament impur i doncs, exclòs del temple i de la vida social. La lepra era la malaltia que més impurificava perquè destruïa l’home en la seva integritat i vitalitat físiques. El leprós era un mort en vida.

2.- La mentalitat religiosa i civil del temps lligava estretament cos i ànima. Cada malaltia era el reflex i la conseqüència d’un mal moral. La lepra era considerada com a perillosament contagiosa.

3.- I això va durar molts de segles. ¿Recordeu el P. Damià, el missioner leprós entre els leprosos a l’illa de Molokai? La leproseria durà fins al 1969. Jo recordo la visita que vaig fer a la leproseria de Barcelona. Una malalta atribuïa al P. Claret aquesta dita: La vida és fam, fem i fum. Ho patia en la seva carn però estava molt agraïda a les santes religioses que l’atenien.

4.- Els “endimoniats” eren una altra mena d’exclosos, marginats i “excomunicats”. Avui n’hi ha d’altres d’exclosos. No cal anomenar-los. Els qui pertanyeu a Càritas o Arrels o a Jericó o a d’altres ONGs en coneixeu prou i n’ateneu tots els que podeu.

5.- El leprós d’avui s’atansa a Jesús amb totes les precaucions, conscient que se salta la legalitat vigent. Confia en Jesús: Si vols pots. A Jesús se li remouen les entranyes de compassió. Estén la mà i el toca. I acompanya el gest amb la paraula. És clar que sí. Queda net de la lepra.

6.- Tocant el leprós contreu la seva “impuresa”. Jesús es fa seva la malaltia de l’home i accepta quedar durant un temps exclòs. Es veié forçat a evitar els pobles i a viure en espais solitaris. A més declarant pur el leprós ocupava un espai reservat als sacerdots.

7.- S’estremí, diu l’evangeli. No ho diguis a ningú. No em comprometis. Presenta’t tanmateix a l’autoritat competent.

8.- Jesús es compromet a fons. No ens salva des de fora, sinó compartint els nostres mals. Ell es va fer seves les nostres febleses i es carregà les nostres malalties. Diu Pau Claudel: Déu no ha pas vingut a suprimir el dolor, ni tan sols a explicar-lo sinó a omplir-lo de la seva presència. S’identifica amb cada malalt, en cada persona que sofreix qualsevol tipus de marginació. Potser ni ho saben, però són la disfressa de Jesús.

9.- Jesús ens ensenya a fer un ús constructiu de la llibertat. En fem ús quan, impulsats per l’amor, ens posem al servei del proïsme, especialment dels marginats i els exclosos. La llei de la caritat romp els límits de la norma que oprimeix i margina. Com a malalts, acudim a Jesús amb la pregària del leprós: Si vols... Escoltem la seva resposta: Es clar que ho vull. I com a beneficiaris de l’amor misericordiós de Jesús, siguem misericordiosos com ell. Escoltem. Allarguem la mà. Fem sentir important aquell que es creu un cuc de la terra. Mirem en el seu rostre el rostre de Jesús.

Tipus recurs pastoral: