Diumenge VI de durant l'any

Cicle: 
B
Temps: 
Durant l'any
Diumenge, 11 Febrer 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Sí, ho vull, queda net!

 Amb el final del capítol primer de Marc es conclou la jornada inicial de l’acció evangelitzadora de Jesús. Tot el que segueixi portarà el color d’aquest vano de suggeriments del primer dia. El capítol acaba amb el guariment d’un leprós.

Jesús aquí ja se la juga perquè en posar la mà sobre un leprós, passa per damunt la llei establerta.

Davant aquest passatge m’he posat a reflexionar sobre la llei. És com una moneda de dues cares: la llei del cor i la llei de la lletra escrita. Si en fem teories no arribarem gaire enllà i equivocarem la direcció. El camí el trobem en la mateixa persona de Jesús: ell en tot actua amb docilitat filial al Pare que l’ha enviat a salvar els homes dels mals que els tenallen. És la llei del cor.

A l’altra cara de la moneda hi ha la llei escrita: Les lleis són pautes concretes de comportament per a ajudar-nos a seguir la llei del cor. La llei escrita per si mateixa, sense la llei del cor és lletra morta. La lletra mata, diu St. Pau, mentre que l’Esperit vivifica. La llei escrita té sentit si ens hi impulsa l’Esperit. L’acompliment de la llei escrita, sense Esperit, ens mena cap a la superficialitat, la buidor, el fariseisme.

La llei del cor ho és tot i, si cal, ens fa passar per sobre de la llei escrita. Com Jesús que endut pel cor se salta la llei del Sàbat i la dels malalts de lepra.

Anem a l’evangeli: un leprós en veure Jesús, ple de confiança treu pit, s’arrisca, se li agenolla i li suplica la guarició.

Per entendre una mica la gosadia d’aquest home i la reacció de Jesús tenim aquest escrit del Levític, a la llei de Moisès: “Els qui pateixen del mal de la lepra han d’anar escabellats, amb els vestits estripats, tapats fins a la boca, i han d’anar cridant “impur, impur”. Mentre el mal persisteixi són impurs, i han de viure sols, fora del campament”.

Pur o impur en el Primer Testament té un sentit moral lligat al físic. Puresa-impuresa igual a vida-mort. El leprós estava en camí de mort. Sovint els malalts de lepra, paràlisi, etc, eren tinguts per culpables de la seva dissort, ells o els seus pares. El leprós ha estat expulsat de la societat, no pot entrar al poble, a la família, a la sinagoga. En termes d’avui diríem que és un marginat.

Els marginats, aquesta mena de proscrits de la societat els tenim avui també i ben a prop: és el món de la marginació.

L’home ha vist que per allà passa Jesús; s’omple de confiança, se l’hi atansa, es prostra i li demana que el guareixi. “Si vols pots purificar-me!”

El Senyor respon amb un gest severament prohibit. Ell mateix esdevindrà impur davant la llei:

“Jesús, compadit, el tocà amb la mà i li digué: sí que ho vull: queda pur”.

Un sentiment, un gest i una paraula:

-          Un sentiment: el cor de Déu. És la seva llei: Déu és amor misericordiós. Compadir va per dins. No és una mirada externa, és com-padir (cum pati, en llatí: sofrir amb el qui sofreix).. Acollir en el cor la pena de l’altre i compartir-la. Molts dels estudiosos bíblics, en comptes de compadit tradueixen indignat. Jesús indignat... contra el mal, l’opressió, la marginació, la baixa autoestima,la solitud del cor...

-          Un gest: “el tocà amb la mà”. Una esgarrifança fulminaria els acompanyants de Jesús. Això és prohibit! és molt perillós! On és la llei de Moisès! Jesús se sent molt proper a aquell desgraciat i ho expressa: li posa la mà a sobre, és com una abraçada! Imaginem el somriure de Jesús i la joia del marginat malalt acollit i guarit.

-          Una paraula: “Sí que ho vull! Queda purificat!”.

Aquí tu i jo hi som ficats de ple. Sí que anem fent el que podem, però potser una lepra impertinent ens inquieta el cor. No acabes de trobar dins teu una pau tranquil·la. Un pertinaç sentiment d’allò què no ens agrada del nostre passat, allò que ens ha sortit de dintre o que ens ha arribat des de fora. És com una lepra que vivim en solitari sense mai acabar de fer net.

Ara Jesús ens surt a l’encontre i, com el leprós de l’evangeli, sabem que ens en vol salvar: “Si vols, Senyor, tu em pots guarir”. Només ens cal l’actitud del leprós: ple de confiança, l’adora i li demana de ser purificat.

Ara a l’entrada de la Quaresma se’ns proposa novament un pas endavant en la nostra conversió. ¿No serà el pas del leprós de l’evangeli, la seva confiança, la seva alegria, el seu agraïment?

No podem posar punt i final sense escoltar una vegada més l’enviament de Jesús als apòstols el dia de la Resurrecció: “com el Pare m’ha enviat jo també us envio a vosaltres. Rebeu el meu Esperit”.

I enduts de l’Esperit de Jesús aturem-nos davant algun malalt de les diverses lepres de la nostra societat, escoltem, donem la mà, guarim, somriem.

Amic, amiga: T’invito a cercar una estona de solitud en la intimitat amb Jesús i dir-li repetidament, al compàs del teu respirar:   - Senyor, si voleu em podeu purificar!

I escoltar també la seva veu: - “Sí que ho vull! queda net”

Tipus recurs pastoral: