Diumenge I de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 18 Febrer 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

L’Esperit empenyé Jesús cap al desert

Ja estem caminant en la nova Quaresma. Avui dos símbols: l’arc de Sant Martí i el desert. L’arc de San Marí com signe de l’aliança de Déu amb la nova humanitat. I el desert com a àmbit purificador.

* L’aliança

L’arc de Sant Martí que tant ens encisa tot i saber-ne les causes físiques, és signe d’aliança. L’aliança de Déu amb Noé i els seus, salvats del diluvi. Avui entenc més bé el símbol: davant els núvols de la tempesta, l’arc de Sant Martí amb tots els colors de la creació cavalca dalt al cel i es despenja a banda i banda sobre la terra.

L’aliança serà fil conductor en les primeres setmanes d’aquesta Quaresma: L’aliança amb Noè és un ressò de l’aliança de Déu amb la humanitat en el paradís perdut, i es tornarà a segellar amb la persona d’Abraham i la seva descendència,i amb Moisès i el seu Poble fins a arribar a l’Aliança nova i Eterna segellada amb la Sang de Jesús a la Creu: Aliança nova i eterna que esdevé sagrament en el Sacrifici Eucarístic. La Quaresma ens posa en camí vers el Sopar del Cos i Sang de Crist i el Misteri Pasqual de la Mort i Resurrecció. Cada u de nosaltres des del baptisme en l’aigua hem estat empeltats en la Mort i la Resurrecció de Crist. D’aquí que en el nostre caminar de cada dia vivim amarats de l’Aliança entre Déu-Amor i els qui anem fent via cap a la seva Casa.

* El desert

Quaranta anys el poble de Déu fent camí cap a la Terra Promesa, quaranta dies Moisès a la muntanya de Déu impregnant-se de l’Aliança del Senyor amb el seu Poble: “Jo seré el teu Déu i tu seràs el meu poble”. Quaranta dies Jesús al desert i quaranta dies nosaltres en camí quaresmal.

Els textos de Marc tenen un caràcter profundament simbòlic que assenyala de dret al misteri de Jesús.

- L’Esperit empenyé Jesús al desert: El seu Esperit filial el mena a un temps de reflexió sobre com portar a terme la missió que el Pare li ha confiat.

- On passà quaranta dies: El número quaranta significa una llarga durada plena de contingut en relació amb Déu. Jesús iniciarà un recés sense presses, en la intimitat amb el Pare.

- Temptat per Satanàs: En el desert es troba amb la temptació. El temptador Satanàs és la personificació del mal que ens envolta, ens contamina i ens vol fer caure. Marc no diversifica la temptació de Jesús. Ja ho faran Mateu i Lluc, però ens indica que Jesús en el temps de la seva activitat evangelitzadora sentirà dins seu la temptació de guanyar-se la gent amb el poder, l’ aplaudiment fàcil, el decantament del cor cap a altres afanys. Són les tres temptacions que explicitaran els altres dos evangelistes sinòptics. Per ells sabrem l’arma amb què Jesús foragita el temptador: la Paraula de Déu. Està escrit... està escrit... també està escrit... Fora d’aquí, Satanàs!

A la Quaresma el Senyor ens mena vers el compromís de la nostra aliança baptismal. Quaranta dies de fer desert en el nostre cor, deixar-nos sorprendre pels advertiments amorosos, acceptar i confessar la nostra feblesa, obrir-nos a la conversió, una conversió des de dins. I viure-ho amb confiança i alegria.

Estava entre animals feréstecs:

En l’expressió de Marc els animals feréstecs, les feres, volen ser els perills i contrarietats que Jesús haurà d’afrontar així com l’hostilitat a mort de les autoritats religioses...

I els àngels el servien:                                                                                                         

També passarien pel seu cor en el desert la bondat, la confiança, l’escolta i l’agraïment de tantes persones... així com la bondat i la bellesa de la natura que sempre l’acolliria sobre tot en les estones de solitud i contemplació.

Tot seguit de presentar-nos a Jesús en el desert, Marc inicia l’activitat a Galilea (que ja hem considerat darrerament) tot anunciant la Bona Nova del Regne:

Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop.

Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova.