Diumenge II de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 25 Febrer 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

En moments de crisi, Jesús ens convida a pujar amb ell al Tabor

1.- La mesura de l’amor és estimar sense mesura. Avui tenim mostres d’aquesta desmesura. Abraham després d’anys i panys d’esperar un hereu, sent –o li sembla sentir– la veu de Déu que li demana que li ofereixi en sacrifici. Faria allò que molts del seu temps feien: oferir a Déu el millor que tenien: el primer fill.

2.- No, Abraham, li diu Déu. La vida del teu fill i tota vida humana no té preu. No s’hi val eliminar-la i menys en nom de Déu. El Senyor li agraeix tanmateix la generositat bo i corregint-ne aquesta desmesura. Serà pare de tots els creients per la seva fe. Però li mostra a ell i al seu poble que, si vol oferir res, ofereixi algun moltó o cosa semblant.

3.- Miquees encara ho dirà més clar als qui volen oferir a Déu quelcom que valgui la pena:«Ja t’han ensenyat, home, què és bo, què espera de tu el Senyor: practica la justícia, estima la bondat, comporta’t humilment amb el teu Déu.»

4.- Sant Pau ens recorda ara la desmesura de Déu: s’ha posat totalment a favor nostre: Ell que va entregar el seu propi Fill per tots nosaltres i no el va plànyer, ¿com no estarà disposat a donar-nos-ho tot, juntament amb el seu Fill? Sant Joan ho diu amb altres paraules: Tant estima Déu el món que li ha donat el seu Fill no pas per condemnar ningú, sinó per salvar tothom.

5.- Déu, enviant-nos el seu Fill fet un de nosaltres, vol que ho sigui amb totes les conseqüències. L’ha enviat no pas a suprimir el dolor ni tan sols a explicar-lo, sinó a omplir-lo de la seva presència. I s’identificarà amb els més desgraciats i marginats del seu temps: els esclaus crucificats. La gent els tenia com a maleïts de Déu pel fet de morir clavats a la creu.

6.- Sant Pere i els altres apòstols no ho podien entendre de cap manera. El Messies, el Fill de Déu ¿condemnat a morir penjat en un patíbul? També a Jesús li costà una dolorosa agonia acceptar aquesta copa tan amarga.

7.- Bé s’ho valia pujar al Tabor a pregar llargament i contactar amb el Pare Déu. Des del cim s’albira millor el camí fet i el que queda per fer. Jesús es transfigura. Li surt a la cara tota la vida de Déu que porta dintre. L’acompanyen dos personatges: Moisès i Elies. I conversen amb Jesús. Moisès i Elies, com abans Abraham i els altres personatges i profetes, no ho han tingut gens fàcil. Per a ells i per a tothom hi ha la dolorosa constatació que, per arribar a la plenitud humana, cal fer un llarg camí, sovint dolorós i marcat pel fracàs. El camí de la creu.

8.- Pere voldria aturar el rellotge i prolongar la presència dels tres personatges. Assisteix astorat a la conversa, baldament no l’entengui. Hi plantaria tres tendes. Ell ja es conformaria a dormir al ras.

9.- En aquest moment el Pare fa sentir la seva veu des del núvol, signe de la seva presència. Aquest és el meu Fill, el meu estimat; escolteu-lo». Moisès i Elies es retiren i es queda Jesús tot sol amb ells. Amb Jesús ja poden iniciar el camí de tornada a la vida real. Tenen un bon guia.

10.- És una lliçó per nosaltres: en moments de crisi familiar, social, laboral, política, Jesús ens convida a pujar amb ell al Tabor. Portem-hi la Bíblia –Moisès i Elies– i practiquem una estona de lectio divina sortosament tan de moda avui. A la llum de la Paraula i del contacte amb Jesús continuem el nostre camí de la quaresma. Per arribar a la glòria, per compartir el goig de conviure amb Ell i compartir-ne la vida plena, el camí que hi porta –la creu de cada dia– és ser plenament fidels a la nostra condició humana, d’imatges i signes de la presència de Déu en el món. El cel serà l’esclat de la vida de Déu avui amagada en la rutina de la vida, superada per la desmesura de l’amor. Un amor sense mesura.