Diumenge II de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 25 Febrer 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Escolteu-lo!

A la primera lectura se’ns ha recordat el sacrifici d’Isaac. Déu proclama la fe d’Abraham i celebra amb ell una Aliança. L’aliança entre Déu i els humans es renovava a través de la història fins Jesús que ha estat constituït en l’Aliança nova i eterna. Aliança, pacte d’amor i fidelitat, de la que participem tots i cada u de nosaltres. Jesús per la presència de l’Esperit Sant és en tu i per a tu, pacte d’aliança entre Déu i tu: Pacte d’amor, de fidelitat i de salvació.

Aquesta Aliança se’ns va mostrant en els relats de l’Evangeli. Avui hi contemplem la Transfiguració del Senyor.

El dia 6 d’agost se celebra la Transfiguració del Senyor. Però aquest esdeveniment és de tal magnitud dins l’Evangeli que l’Església ens el situa, en línia quaresmal, a l’inici d’aquest temps litúrgic, darrere l’estada de Jesús al desert.

Jesús acaba d’anunciar als deixebles el drama de la passió, mort i resurrecció. I a sobre ens diu que si el volem seguir que ens oblidem de nosaltres mateixos, que carreguem amb la nostra creu i caminem amb ell. I és aquí on situa l’Evangelista la Transfiguració, com donant a entendre que sí, que el camí serà feixuc, però que condueix a la Vida Plena de la Resurrecció.

Ell mateix és el nostre camí: per ell deixem tot el que calgui, amb ell afrontem la creu i pel baptisme iniciem la Vida nova de la Resurrecció, vida nova que trobarà el seu esclat en el moment en què participarem de la mort del Crist. Entre els records més antics de l’inici de la meva vida missionera per pobles de Catalunya recordo que tot caminant em va venir a la ment el fet de la mort. I com un esclat en la foscor vaig recordar allò de Sant Pau: en morir prenem part en la Mort del Crist i en Ressuscitar el Senyor ens pren a compartir la seva glòria. Mort i Resurrecció: és el Misteri Pasqual. La Quaresma és preparació per arribar ben nets i polits a la celebració del Misteri de la Pasqua.

La Transfiguració del Senyor ens remet a aquesta doble vessant de la nostra salvació: mort i nova vida. Amb aquesta perspectiva podem tancar els ulls i imaginar Jesús transfigurat davant els tres deixebles. Pere, Jaume i Joan son els mateixos que assistiran de prop a la pregària agònica de Jesús a Getsemaní.

En el relat de la Transfiguració cada un dels evangelistes sinòptics aporta els seus accents: Lluc diu que Jesús pujà a una muntaya a pregar; Mateu i Marc precisen: a una muntanya alta. La muntanya a la bíblia és un lloc privilegiat de comunicació amb Déu. Aquesta muntanya alta em fa pensar en l’Hermón, al límit nord de la Galilea, majestuós, nevat bona part de l’any com el nostre Pirineu. Al peu d’aquesta muntanya alta se situava Cesarea de Felip, vora al naixement del riu Jordà, on Jesús molt poc abans havia preguntat als deixebles: Qui dieu que sóc jo?

Ell mateix en la Transfiguració ens prepara la resposta a la seva pregunta de qui és Jesús per tu?: és el Crist que fa camí amb nosaltres, que per nosaltres mor a la creu i que ens assumeix en la seva Resurrecció. Segons Lluc, mentre pregava, es va transfigurar. El detall em sembla significatiu: és en la intimitat de pregària on Jesús ens mostra la seva identitat: el Fill estimat del Pare. Se sent la veu del Pare en el núvol: aquest és el meu Fill estimat. Escolteu-lo.

Ja us vaig suggerir un dia, en parlar de la Transfiguració que en realitat Jesús sempre es va mostrar transfigurat. En l’Encarnació, a Betlem, a Natzaret, en la vida pública, en la Passió i Mort: “Ell que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no res, prengué la condició de servent, i es feu semblant als homes” (Fil 2,6-7). És en la Transfiguració que Jesús es manifesta obertament en l’esplendor de la seva divinitat: FILL ESTIMAT DEL PARE.

  • Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès i conversaven amb Jesús. Lluc ens diu que parlaven de la seva partença que s’havia d’acomplir a Jerusalem... Moisès el mestre de la Llei i Elies el profeta resumien amb la seva presència tota la història de l’Antiga Aliança. Història que arribava a la plenitud per la Nova Aliança segellada en la Mort i Resurrecció del Senyor.
  • Pere digué a Jesús: Mestre, que n’estem de bé aquí dalt! Farem tres tendes, una per a tu, una altra per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què dir, perquè estaven molt esglaiats. Parlar de tendes davant una situació esplèndida evoca la festa anual dels Tabernacles en què els jueus celebraven cada any, durant una setmana, l’experiència dels avantpassats que, ja alliberats de l’esclavatge, feien camí i acampaven en el desert fins arribar a la Terra Promesa. Les jornades festives dels Tabernacles eren plenes de color i alegria.
  • Llavors es formà un núvol que els anà cobrint, i del núvol va sortir una veu: Aquest és el meu Fill, el meu Estimat, escolteu-lo! Recordeu el baptisme de Jesús? Se sentí una veu del cel: Tu ets el meu Fill, el meu Estimat. En tu m’he complagut. Amb aquesta presentació que el Pare ens feia de Jesús varem concloure l’Epifania, la Manifestació del Senyor. Avui tornem a sentir la veu ferma i tendra del Pare. I afegeix: escolteu-lo!

Ell és la Paraula del Pare, és la seva Saviesa que ha acampat enmig nostre. El Pare mateix ens l’ha enviat: Jesús, Paraula del Pare, ens parla amb el seu capteniment humà, els seus gestos, les seves actituds, els seus ensenyaments, el seu procedir, la seva tendresa... Ell s’expressa i es dona en els Sagraments... Ell com amic, truca a la nostra porta i vol sopar amb nosaltres. Ell està en el silenci de la nostra intimitat, ell es fa trobar en els germans... No badem! Cal estar sempre atents, val la pena! Escoltem-lo!

  • De sobte solament veieren Jesús tot sol amb ells. I baixaren a la vida de cada dia.

El missatge ja estava donat, però encara no el podien entendre. Jesús els diu de callar fins que no hagi ressuscitat d`’entre els morts. I nosaltres tampoc no entenem res si no ho veiem i ho vivim amb el prisma del Misteri Pasqual de la Mort i la Resurrecció del Senyor.

Nosaltres familiaritzats amb la pregària i nodrits de la Litúrgia, anem fent el camí amb Jesús, ell amb la dinàmica de l’Esperit ens va transfigurant a la seva pròpia imatge. Penso que el missatge de la Transfiguració consisteix a escoltar vitalment la Paraula del Fill i així l’Esperit de Jesús ens va modelant a la imatge de Jesús, ens va transfigurant en ell, en fa de nosaltres presència viva de Jesús, ens amara dels seus sentiments, de la seva relació filial amb el Pare, el seu estil de vida: ens va transfigurant.

La Transfiguració de Jesús ens mena a la nostra transfiguració.