Diumenge III de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 4 Març 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

És la comunitat cristiana on Crist es fa present, i és la comunitat cristiana la que fa present Jesús

1.- Quan a la família, la comunitat, a l’empresa, a la política, a la parròquia ens trobem amb una situació que no ens agrada, sovint ens ve la temptació d’agafar una escombra i... No cal dir que n’escombraríem de coses.

2.- Jesús ens invita a començar per casa nostra, per nosaltres mateixos, perquè és al nostre cor de la persona, al nostre medi més pròxim on guardem les llavors de bondat, germanor, llibertat, solidaritat. I també els gèrmens de l’enveja, l’ambició, l’avarícia que promouen lluites, competències deslleials, divisions, corrupció i guerres, les grosses i les petites.

3.- Jesús entra al temple de Jerusalem i sent una profunda indignació. La casa on tothom era convidat a pregar i a trobar-se amb Déu ha esdevingut un mercat. Tot organitzat a fi de bé, naturalment. Els venedors i els canvistes hi feien el seu agost facilitant als pelegrins que acudien de pertot a Jerusalem per a la pasqua tot el que necessitaven per complir els seus deures religiosos. Però era el mercat de Calaf.

4.- Jesús es fa un fuet rudimentari amb quatre cordes i comença a fer fora de l’esplanada del temple els venedors i els canvistes. Un gest profètic. El profeta Zacaries anunciava el dia en què hauria cap més negociant al temple del Senyor. L’entrada del Sobirà al temple serà com el foc del fonedor, com el sabó de rentar roba, com qui depura i refina la plata, deia Malaquies. És la casa del seu Pare, diu Jesús, i la vull neta i polida, on els seus Fills i Filles s’hi puguin trobar amb calma i amb repòs.

5.- Més endavant els deixebles de Jesús recordaran un salm que diu: la passió per la casa del seu Pare acabarà consumint-lo. De fet el durà a la creu. Per a les autoritats del temple Jesús s’arroga una autoritat que no li pertoca. Ha de comprovar-la amb un senyal que l’acrediti de part de Déu.

6.- La resposta de Jesús és desconcertant. Mireu, senyors sacerdots, al pas que aneu desmunteu aquest temple: de fet l’heu profanat i el feu inservible per allò per què fou construït. El benefici econòmic no justifica aquest guirigall que no permet la pregària i el contacte amb Déu. Destruïu-lo i jo el reconstruiré en tres dies». ¿Vols dir que en un tres i no res reconstruiràs una obra que ha costat anys i panys de feina i encara no l’hem acabat?

7.- Les autoritats del temple no ho podien entendre. Amb mateixes paraules es referien a realitats diferents.Tampoc ho podien entendre els deixebles de Jesús. Hi entendran molts anys endavant, quan ja no quedava pedra sobre pedra del temple de Jerusalem. A la llum de la resurrecció comprendran l’abast de la paraula de Jesús. La seva resurrecció en dóna la clau.

8.- La fidelitat de Jesús al Pare i al poble d’Israel l’han dut a la mort. Però ha ressuscitat i ha esdevingut l’únic santuari de la presència de Déu en el món. D’ara endavant ja no ens aplegarem en un lloc més o menys espaiós, en un edifici més o menys monumental, sinó entorn de Crist Ressuscitat.

9.- On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, allí hi sóc jo. Jesús és aquí on ara ens trobem reunits en el seu nom. És a casa on la família viu i prega i educa. És en cada grup de persones que es reuneixen per a una obra bona. És també en cada cristià. És la comunitat cristiana on Crist es fa present, i és la comunitat cristiana la que fa present Jesús.

10.- Agafem ara l’escombra i escombrem. Primer el nostre cor, la nostra família, la nostra parròquia, la nostra tasca caritativa o educativa. Oi que volem que els espais on ens movem siguin un lloc de pau on trobar-nos amb Déu i amb els germans? Alliberem-los d’enveges i rivalitats i de tota hipocresia. Que sota la capa de servei de Déu i als germans no s’hi amagui l’egoisme. Que mentre condemnem els corruptes i corruptors, procurem una vida cristiana íntegra.

11.- Aprenguem de Jesús la bonhomia i la bondat de bon cor. I quan creguem que hem de fer servir el fuet, estimem tant els germans que siguem capaços de donar per ells la vida. Que tots plegats, amb el Crist ressuscitat, construïm en el món centres de la seva presència.

Tipus recurs pastoral: