Diumenge IV de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 11 Març 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Déu Pare ens estima sense mesura, que és la mesura de l’amor

1.- Aixequem els ulls. Que és estrany! Una serp de bronze penjada d’un pal. Tenia un nom: Neuixtan. Qui la mirava amb fe s’alliberava del verí mortal dels escurçons del desert. Es guardava al temple de Jerusalem. Ezequies l’esmicolà perquè la gent l’adorava com un ídol. I tanmateix Jesús aprofita aquesta història.

2.- També ell serà enlairat a la creu. Bo i sabent que era innocent, les autoritats religioses i civils amb gairebé tot el poble l’hi han penjat. I qui ho diria, aquesta situació d’ignomínia serà el camí de la glòria. Jesús nazireu rei dels jueus. Qui el miri amb fe participa en la seva mateixa vida. Penja de la creu amb els braços estesos i amb el cor obert per abraçar-nos i estimar-nos.

3.- Ell és el gran regal del Pare. Tant ha estimat aquest món nostre, que li ha donat el seu Fill únic, sabent a què l’exposava. De debò: el Pare ens estima sense mesura, que és la mesura de l’amor. I no per condemnar ningú sinó per salvar-nos a tots donant-nos en el Fill Jesús la condició de fills.

4.- Com s’entén doncs que n’hi hagi que és tanquin a una mostra tan evident d’amor? Qui vol arribar al cim, cerca els camins per arribar-hi. Si no hi vol arribar, és cerca excuses. Qui és tanca a Jesús no és per ignorància sinó per por de la llum. Qui té les mans brutes i no juga net fuig de la llum. S’estima més enganyar-se fingint una honradesa que no té que canviar de vida. En canvi, el qui actua com cal, d'acord amb la veritat, s'acosta a la llum, perquè és vegi clar que les seves obres responen a la voluntat de Déu. No té res a amagar.

5.- Sovint pensem que el judici arribarà l’any... Posem-hi el que vulgueu, com més lluny millor. Doncs no, diu Jesús. És ARA que sou jutjats. El Pare i el Fill no jutgen ni condemnen ningú. Ets tu mateix que et condemnes si et tanques a l’amor de Déu. Però et salves i entres a la vida si connectes vitalment amb Jesús. De tu depèn viure a les fosques o a la llum del sol.

6.- Sant Pau, escrivint als cristians d’Efes, els recorda un abans i un després. Abans feien la vida d’esquena a Déu, com tots els pagans i bona part dels qui és feien passar per jueus. Vivien en una relació poc neta amb Déu. Ara en canvi han entrat en l’esfera d’un amor de no dir. Déu ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist. Oi més, ens ha ressuscitat amb ell. I com si això fos poc ens ha fet seure ben a prop seu amb Ell al cel. I això ara!!!

7.- I és que amb Jesús ja hem fet el cim. Ell que és el nostre Cap ja hi ha arribat i ens ajuda a arribar-hi també a nosaltres que som el seu Cos. Des del dia del nostre baptisme som incorporats a Ell. En la seva humanitat ha xuclat tota la nostra. Ell és el punt O Mega que deia el savi Teilhard de Chardin. Tota la creació –i especialment la humanitat– centrada i recapitulada en Crist ha assolit la plenitud.

8.- És un consol i una joiosa esperança. I l’aconseguirem si ens adherim a Jesús que és el Camí, la Veritat i la Vida. Per Ell arribem al Pare ben amarats del seu Esperit.

Tipus recurs pastoral: