Diumenge V de Quaresma

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 18 Març 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Aparentment la creu i la mort són un fracàs total, i tanmateix és l’escala de la glòria

1.- Volem veure Jesús. Era el desig d’un grupet de no jueus simpatitzants amb la religió d’Israel i que per això havien pujat a Jerusalem en aquesta Pasqua. Ho deien a Felip i Andreu, els únics amics de Jesús de nom grec. Segur que s’hi farien entendre.

2.- Volen veure Jesús. Representen les primícies de la gentilitat; són l'avantguarda de la humanitat que ve a Jesús. El seu accés ple serà després de Pasqua; pertanyen als qui creuen sense haver vist.

3.- Arriben just al moment que ha esclatat l’hora de Jesús. L’hora decisiva de passar d’aquest món al Pare, l’hora de ser reconegut com el seu Enviat, el seu gran regal al món. L’ha estimat Déu que li ha donat el seu fill únic.

4.- La resposta de Jesús vindrà més endavant. Ell i nosaltres hem de fer l’experiència apassionant del gra de blat. Colgat a terra aviat grifolla, espiga, se’n fa farina i pa d’eucaristia. Si el gra de blat s’estimava més quedar-se bo i nu al graner, restaria estèril. Sol i vern.

5.- D’entrada no li fa cap gràcia a Jesús. I se sent profundament trasbalsat. El Pare que tant l’estima ¿no li pot estalviar aquest tràngol? No, Fill, aquest tràngol forma part del teu programa de vida. I entra en el full de ruta de cada home.

6.- La carta als Hebreus descriu el pànic de Jesús davant la mort. I la mort en creu. S’adreçà a Déu, que l’en podia salvar pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i amb llàgrimes. A Getsemaní suà sang!

7.- El Pare l’escoltà. No l’alliberà de la mort, però li donà energia per afrontar la més vergonyosa i ignominiosa de les morts: la mort en creu. Així, amb el banc de proves de la creu, aprengué què vol dir obeir. Què vol dir acceptar la condició humana. Així Jesús podrà omplir de la seva presencia l’home o la dona més marginat i menystingut. Jesús s’identifica amb aquells que als ulls de molta gent no passen de pobres cucs de la terra.

8.- Aparentment la creu i la mort són un fracàs total. I tanmateix és l’escala de la glòria, la suprema exaltació. Jesús, morint innocent i perdonant i lliurant el seu Esperit derrotarà les potències d’aquest món, que a l’evangeli tenen nom i cognom: diable el calumniador, el que sembra discòrdia i odi; Satan, el fiscal empedreït que cerca les mil i una esquerdes dels qui persegueix i condemna. El príncep d’aquest mónque es creu que pot dominar-ho tot amb l’esquer del poder, de la por, de l’ambició i amb la clau de la corrupció que obre totes les portes. Jesús el defineix com el destructor de la vida i el gran mentider i pare de la mentida.

9.- Jesús, enlairat a la creu, despullat de tota grandesa humana, atraurà tothom cap a Ell. Connectant amb la seva humanitat nua i escarnida, connectem amb l’autèntica grandesa humana que és capaç de convertir en do allò que sembla necessitat i fatalitat.

10.- El Pare el glorifica aprovant el seu pas per aquest món fent el bé i ressuscitant-lo i ressuscitant-nos per la vida eterna, la participació ja des d’ara de la vida de Déu.

Tipus recurs pastoral: