Lectio divina on line 30 (Setmana del 19 al 25 de març de 2018)

Dilluns, 19 Març 2018
P. Anton M. Vilarrubias Codina, cmf

TEXT BÍBLIC: L’ORACIÓ DE VERITAT i QUÈ NO ÉS ORACIÓ

Deia també aquesta paràbola a alguns que estaven internament convençuts que eren sants i menyspreaven tots els altres:

- Dos homes van pujar al temple a pregar. L’un era fariseu, l’altre publicà. El fariseu, dret, pregava interiorment així: “Oh Déu, et dono gràcies perquè no sóc com l’altra gent: lladres, injustos, adúlters, ni tampoc com aquest publicà. Dejuno dos cops a la setmana, pago el delme de tots els meus guanys”.

En canvi, el publicà, dret, de lluny estant, no gosava ni alçar els ulls al cel, ans es donava cops al pit, dient:

Oh Déu, sigues bo amb mi, que sóc un pecador”.

Us ho asseguro, aquest sí que va tornar a casa fet un amic de Déu, i no pas l’altre. Perquè tot aquell que s’enalteix serà abaixat, i el qui s’abaixa, serà enaltit.

(Lc 18, 9-14)

-------------------------

Què diu el text?

¿Faig l’oració que necessitaria, o no hi penso gaire?

¿Sóc un entremig de fariseu i publicà?

Què em demana Déu amb aquesta paràbola de Jesús?

-------------------------

Comentari per a abans o després de la Lectio

ELS FARISEUS. el grup de fariseus queda força malparat en la manera com nosaltres llegim els Evangelis. Els Evangelis foren redactats quan Jerusalem i el temple havien sigut destruïts pels romans l’any 70. Amb la destrucció romana van desaparèixer espais, grups i cerimonials que havien sigut valorats com a sagrats i per tant intocables i indestructibles, grup de saduceus inclòs, que eren amos i gestors del gran negoci del temple. Tot destruït i desaparegut. L’únic grup que reviscolà fou el grup dels fariseus. Aquests intentaren, lluny de Jerusalem, retrobar les restes de la desfeta per a refer en el possible un judaisme coherent i fidel a les tradicions dels pares. Aquest grup fariseu tingué topades serioses amb la nova i ‘herètica’ manera, segons ells, d’interpretar i relativitzar la Llei de Moisès, concretament contra les comunitats cristianes. El to negatiu que donen els fariseus en els textos del Nou Testament depèn, en bona part, d’aquest context.

NICODEM. Però a l’Evangeli de Joan, hi ha una escena que posa una mica de sordina a aquesta interpretació radical contra el grup fariseu: és l’escena de la trobada de Jesús amb Nicodem. I no seria Nicodem el fariseu únic que s’interessava positivament per aquell personatge, profeta nou i inesperat, vingut de Natzaret. Aquí els estudiosos hi tenen un camp d’investigació i interpretació important. Possiblement en el futur, i en aquest tema, la nostra lectura dels Evangelis serà una mica matisada. Hi ha qui afirma que el grup de fariseus no intervingué en la condemna i mort de Jesús, no hi són citats.

Sí, en canvi, les autoritats religioses i els notables...

JESÚS. Tanmateix Jesús tingué freqüents discussions amb els fariseus. Aquests admirarien la manera com Jesús s’acostava a la gent, més particularment als senzills, pobres, malalts, desvalguts, etc. El que no li toleraven ni perdonaven és que s’acostés, parlés i compartís sopars amb els pecadors, els cobradors d’impostos per als romans, la gent que no s’interessava per la Llei perquè ja tenien prou problemes, la seva manera diferent de tractar, valorar i parlar amb les dones, que passés per alt alguns preceptes de la tradició dels pares i de la mateixa Llei... etc. El fariseu era un bon complidor de tots els preceptes, més de 8oo... i per això era fariseu, és a dir bo, just, sant... i menyspreava tota aquella ‘gentussa’ de la base social, pobra i molt pobra, perquè no complien... i Jesús de Natzaret s’hi barrejava... D’aquí l’autosuficiència, la supèrbia i la hipocresia d’una bona part d’aquest grup de ‘perfectes’. Jesús els denuncià públicament moltes vegades...