Diumenge de Rams

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 25 Març 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

La vivència de l’amor portà Jesús a la creu

1.- Les paraules de sant Pau als cristians de la comunitat cristiana de Filips són una bona guia de la setmana santa. Centren tota en Jesús que s’ha fet un de nosaltres. Per això aparcà la seva condició de Déu i es capbussà en la nostra vida humana per a ensenyar-nos què som i com hem de viure. Sant Pau diu que es buidà, s’humilià i es rebaixà fins a prendre la condició d’esclau. D’aquesta davallada se’n diu en grec una κένωσις, un anorrear-se. Hi hagué després una sobre-exaltació, el reconeixement universal.

2.- Mentrestant com un home qualsevol amb una decidida opció envers els més pobres, marginats i il·legals. S’identificà amb ells i en compartí el patiment i la mort. Mai no es va trair a ell mateix ni els que el seguien. I acceptà la mort més dolorosa i infame: la mort pròpia d’un esclau, la creu.

3.- Va viure la vida humana en plenitud, sense superar la mesura humana ni per dalt ni per baix. Home sóc i humana és ma mesura. Ho deia Maragall en un altre context.

4.- En Jesús Déu mira el món i les persones amb ulls humans i ens estima amb cor humà. Més proximitat impossible.

5.- Aquesta fou l’obediència de Jesús esdevingut servent i esclau. Entrà de ple en el joc i en el xoc de les llibertats i s’hi féu la pell. Amb el seu capteniment Jesús s’enfrontà –i en patí– amb dues legalitats i fou condemnat a la mort per totes dues: la legalitat imperant, la romana –dura lex sed lex– i la legalitat religiosa: trencant el dissabte, menjant amb els pecadors, beneint els infants, acollint pecadores i adúlteres, reestructurant endimoniats...

6.- Sofrí el pes de l’imperi de la Llei imposada pels homes o atribuïda a Déu. L’autoritat religiosa el condemnà per un blasfem: es feia passar per fill de Déu essent un simple home. I la legalitat romana el condemnà a la creu perquè es fa passar per rei. La llei no té cor tant si és escrita en taules de pedra o en constitucions petrificades. I la pinten amb els ulls embenats. Si mirava els ulls de les víctimes... Això no, ni pensar-hi.

7.- Jesús en canvi se centra en la persona. I proclama que el dissabte és posat al servei de l’home i no l’home al servei del dissabte. Ah no, la llei és la llei. L’imperi de la Llei.

8.- Però Jesús centra molt bé els manaments de Déu: els redueix a dos: estima Déu, estima l’altre com a tu mateix. Sant Agustí ho diu d’una manera molt gràfica: Estima i fes allò que vols: si calles, calla per amor; si crides i et manifestes, crida per amor. Si corregeixes, fes-ho amb amor. Si perdones, perdona amb amor. Que la rel de l’amor sigui dintre. D’aquesta arrel no en pot brotar sinó l’amor. (Agustí, in ep. ad Jn 7, 8)

9.- I mentre els savis discuteixen sobre la felicitat i sobre el dolor i el sofriment i no s’hi aclareixen, Jesús no discuteix. Simplement l’omple el dolor amb la seva presència. I s’identifica amb les més miserables dels miserables: tenia fam, tenia set…Em feu a mi qualsevol cosa d’aquestes que feu amb qualsevol d’aquests germans més insignificants.

10.- I tanmateix la vivència de l’amor portà Jesús a la creu: Tenim una llei i segons la llei ha de morir, perquè s’ha fet fill de Déu. (Jn 19,7)

--Si el deixes anar, no ets amic de l'Emperador. Tot aquell que es proclama rei, s'oposa a l'Emperador! --No tenim més rei que l'Emperador.

11.-  Això no podia quedar així. Per aquesta gran lliçó d’humanitat de Jesús identificat amb el cuc més menyspreat de la terra, el Pare el ressuscità i el posà al seu costat i li donà el nom més gran que hi pugui haver: l NOM SOBRE TOT ALTRE NOM el nom diví de Senyor. I sempre que confessem que Jesús de Natzaret és l’Ungit de Déu i Senyor, el Pare celestial se sent més conegut i estimat que mai.

12. També nosaltres, si ens aferrem a la nostra humanitat i li traiem aquella imatge i semblança de Déu que tenim, compartirem la mort i la resurrecció. Ho exemplificarem renovant el nostre baptisme la vetlla Pasqual i omplint de la joia de les caramelles tots els racons.