Diumenge de Rams

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Diumenge, 25 Març 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Hosanna! Beneït el qui ve!

Diumenge de Rams. Palmons, estrena de vestits, lluïment dels nens amb els pares pel carrer, ambient de primavera...

Avui la litúrgia se’ns posa seriosa perquè iniciem la Setmana Santa amb el Sopar de Comiat, la Passió i mort de Jesús, el silenci del sepulcre i la Resurrecció.

L’entrada de Jesús a Jerusalem dalt un pollí i aclamat per la gent de l’entorn fou un esclat popular davant un imaginat alliberament messiànic imminent, de l’opressió romana. Pels cristians el sentit d’aquest esdeveniment va molt més enllà i ens situa en el cor de Crist que havia plorat sobre Jerusalem i que ara estava entrant decidit a la ciutat que el rebutjaria i l’humiliaria fins a eliminar-lo. El deixarien mort penjat d’uns claus dalt d’un patíbul. Jesús ho viu com un camí de fidelitat en favor nostre que esclatarà en la Vida Nova ressuscitada i compartida.

Els esdeveniments que celebrarem a la Setmana Santa superen la nostra capacitat d’entendre. Ens situen en una òrbita de confiança en què la imatge clàssica que ens podem fer de Déu, o dels deus, resta descol·locada i apareix un Amor infinit, tant desconcertant com que s’abaixa a compartir la sort dels més dissortats de la societat, els perseguits, els torturats, els abandonats, els malfactors, els morts violentament... És el triomf de l’Amor, tal com ens ha mostrat l’evangeli de Joan. La glòria del Crist Salvador la tenim en el crucificat. Crucificat i Ressuscitat.

Les lectures bíbliques i celebracions d’aquests dies ens arribaran com un devessall de benedicció. L’amor del Senyor ens invitarà a estar atents amb tota la nostra capacitat d’amor agraït. L’Esperit ens hi acompanya i a cada u ens condueix com li sembla: “sents el vent però no saps d’on ve ni on va”.

Per a no anar dispersos ens pot ser bo tenir una clau de lectura. Per exemple, tot posant l’atenció en les vivències interiors de Jesús: en cada relat, històric, profètic, poètic, mires d’acompanyar Jesús en el seu cor. Una altra clau seria fixar-nos en alguns personatges i emmirallant-nos-hi. Una altra podria consistir a contemplar els relats des de la perspectiva pasqual de la Resurrecció. La Passió de Jesús, les humiliacions, tortures, la mort, son esdeveniments passats. Avui el Senyor és Vivent, Glorificat, Ressuscitat. I viu pel seu Esperit en cada u de nosaltres. Ell és causa de la nostra alegria, ens ha salvat! La seva passió i mort continua avui ben intensa en les persones, germans seus i nostres, que acompleixen en el seu cos el què va mancar a la Passió de Crist, tal com ens recorda sant Pau.

Un cor agraït, pacificat i joiós és el que Jesús vol en recordar-nos el camí que Ell va fer per a salvar-nos, però caminaríem en fals si oblidéssim que Jesús s’identifica avui amb les persones que en el nostre entorn proper, i en tot el món, se senten com se sentia Jesús en la seva passió. Podem besar agraïts els peus del santcrist, però a condició que en ells hi trobem els peus dels crucificats per situacions de dolor i d’injustícia.

Feta aquesta introducció ara jo voldria anar obrint pas a algunes de les expressions que trobem en les lectures d’aquest Diumenge de Rams. Tu mateix sabràs on aturar-te i pregar.

Primera lectura (Isaïes 50,4-7) Del tercer càntic del Servent del Senyor en què els primers cristians van veure reflectida la persona del Messies Salvador.

- El Senyor Déu m’ha donat una llengua de mestre perquè amb la paraula sàpiga sostenir els cansats..

- El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere. He parat l’esquena als qui m’assotaven i les galtes als qui m’arrencaven la barba. No he amagat la cara davant les ofenses i escopinades. El Senyor m’ajuda... no quedaré avergonyit...”

Salm 22(21) Pregària de fonda angoixa que passa per la confiança i acaba amb una esclatant exultació. Els evangelistes el posen en boca de Jesús a la creu.

- Déu meu, Déu meu, per què m’heu abandonat? El Pare no l’ha pas abandonat, però ell com a home s’hi sent.

- M’envolta una munió de gossos,
Em rodeja un estol de malfactors,
M’han lligat de mans i peus,
Puc comptar tots els meus ossos.
Al menys vós, Senyor, no us allunyeu;
Força meva, cuiteu a defensar-me.

Segona lectura Fl 2,6-11) És un himne de les primeres comunitats cristianes que Pau va citar en la seva carta als filipencs. De la kènosi (l’anorreament) de Jesús i la seva exaltació.

-S’abaixà i es feu obedient fins a acceptar la mort i una mort de creu.

-Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom.

-Que tots els llavis reconeguin que Jesucrist és el Senyor a glòria Déu Pare.

Evangeli (Mc 14,1-47) Marc segueix la seva característica de relat planer a tot l’evangeli amb suggeriments simbòlics significatius, com la foscor a tarda (en el cor dels seguidors), el vel del temple esquinçat de dalt a baix (ja la humanitat té entrada directament a Déu).

-Us ho dic amb tota veritat: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.
-Prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà i digué:
-Preneu-lo: això és el meu cos.
-Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes.
-Tots tindreu un desengany... Però quan hauré ressuscitat aniré davant vostre a Galilea.
-Sento una tristor a l’ànima com per a morir-me.
-Abbà, Pare, a vós tot us és possible: allunyeu de mi aquest calze, però que no es faci el que jo vull sinó el que vós voleu.
-Vetlleu i pregueu, que no caigueu en la temptació.
-Judes el besà. Ells detingueren Jesús.
-Però ell callava, i no es defensava de res.
-Pere ho negà per tercera vegada: es posà a proferir malediccions i juraments assegurant que no coneixia de res aquell home de qui parlaven.
-Cantà el gall per segona vegada... i Pere esclatà a plorar.
-Pilat els deixà anar Bar-Abbas, i entregà Jesús, després de fer-lo assotar perquè el crucifiquessin.
- Els soldats el vestiren de porpra i el coronaren amb una corona d’espines: salve rei dels jueus!
-El crucificaren i es repartiren els seus vestits...
-Els qui passaven l’insultaven / també els grans sacerdots i mestres de la llei / també li feien retrets els qui havien estat crucificats amb ell.
-Elohi, Elohi, ¿lamà sabactani?
-Jesús llançà un gran crit i expirà.
-El centurió quan veié com havia expirat digué: És veritat; aquest home era Fill de Déu!

¿Recordeu el títol de l’evangeli del mateix Marc: “Comença l’anunci de la bona nova de Jesús el Messies Fill de Déu?”. Un soldat pagà en aquest moment solemne de la mort de Jesús fa la gran proclamació de tot el sentit de l’Evangeli.

Ara ens toca a nosaltres fer la nostra proclamació de fe, agraïment i amor al Fill de Déu, enviat a salvar-nos que ha donat la vida perquè nosaltres la tinguéssim.

Bona setmana santa!

Tipus recurs pastoral: