Dijous Sant - Cena del Senyor

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Dijous, 29 Març 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Estimeu-vos com Jo us he estimat

1.- Com tots els dijous sants, commemorem la institució de l’Eucaristia i del sacerdoci cristià. Mostrem-nos avui agraïts a aquests dos grans regals de Jesús. Preguem especialment pels capellans que amb una generositat fora mida ens serveixen el Pa de la Paraula i el Pa de l’Eucaristia durant dies, mesos i anys. I sense posar-se’n cap medalla. Al costat de tal heroisme, no compten tant les seves limitacions humanes.

2.- Demanem també al Senyor que susciti en les comunitats cristianes noves vocacions que continuïn aquesta presència de Jesús en la missa i en els altres sagrament.

3.- Oi més encara: que l’Esperit Sant desvetlli en cada cristià la consciència que el dia del baptisme vàrem rebre la unció amb el Crisma, l’oli sant, que ens fa cristos, o ungits com el CRIST –L’UNGIT– sacerdot, profeta i rei. Som poble sacerdotal, recordem-ho. I hem d’exercir com a tal poble fent de la nostra vida una ofrena a Déu i essent signes vivents de la presència de Jesús entre nosaltres.

4.- I celebrem altre aspecte encara, que ve a ser la causa i el terme de l’Eucaristia i del sacerdoci: el manament de l’amor. Estimeu-vos com Jo us he estimat...

Jesús és el Mestre i és el Senyor... Es despulla del seu vestit de rabí i es posa a rentar els peus del seus deixebles. Un amo jueu no podia exigir a un esclau israelita que li rentés els peus... Doncs ara és l’Amo el qui ho fa als seus servents. Per això Pere s’horroritza i s’hi resisteix.

5.- Jesús ens dóna la gran lliçó: assumir amb amor el servei més humil. Això és tot. I sempre que assumim amb amor aquest humil servei, celebrem el memorial del Senyor i així la nostra vida és una missa perenne. La missa comença al moment mateix que s’acaba.

6.- Perdoneu-me que clogui aquesta homilia amb unes paraules que el meu germà Joan sacerdot claretià va adreçar als seus germans i familiars com una mena de testament espiritual:

«Voldria poder dir un bon consell per a tots. I és: estimeu-vos plenament tots de cor i ànima. Sapigueu que estimar –és tant bonic de ser estimat!– vol dir tenir i fins ser amor. Creen amor i el fan córrer entre els demés. Fora mal humor, o ganes de dominar, cridar, arraconar els altres. Sempre disposats a entendre, a fer-se una explicació; a avançar-vos a saludar, agradar i servir.

Sou cristians: que es vegi com us estimeu, que es vegi. Aquesta carta és una salutació i un adéu a tots i cadascú. Estimeu i estimeu-vos que sou cristians. Portem tots un mateix camí. Ens retrobarem!!! Pensem més en aquell lloc que és pàtria per tots. Adéu a petits i grans. Us estimo. Joan Sidera, cmf. (Barcelona 8 gener 2013)».

7.- En això coneixeran que som deixebles de Jesús si ens estimem com Ell ens ha estimat.