Divendres Sant - Passió del Senyor

Cicle: 
B
Temps: 
Quaresma
Divendres, 30 Març 2018
P. Jaume Sidera Plana, cmf

Mirem el qui han traspassat

1.- Aquest divendres sant el vivim a casa nostra amb un sentiment molt viu, amb la impressió que respirem un aire resclosit, amb vents de presó i d’exili per motius de mal entendre en una societat que voldríem normal.

2.- Jesús mor acusat de trencar la legalitat jueva. Nosaltres tenim una llei, i segons aquesta llei, ha de morir perquè es feia passar com a fill de Déu. I la legalitat romana: --¿El vostre rei, voleu que el crucifiqui?, els diu Pilat. I els grans sacerdots van respondre: -No tenim més rei que l'Emperador!

3.- Jesús sofreix en la seva carn -i de quina manera!- l’imperi de la Llei. Mor víctima del que ara en diem “postveritat”. Una sèrie de mentides o de mitges veritats que acaben destruint legalment persones i pobles i institucions, amb el vist i plau de tots els mitjans de comunicació i amb el silenci benvolent de bona part de bona gent aparentment mal informada o acríticament desinformada.

4.- Jesús posà al centre no pas la llei sinó la persona. El dissabte al servei de la persona, especialment quan és víctima de la malaltia o de l’exclusió social. No pas la persona sotmesa a qualsevol imperi. La llei és la llei. No mira als ulls de l’acusat o del seu entorn. És increïble com la Justícia sigui representada amb una bena als ulls... La fraternitat i la llibertat i la veritat de la persona per damunt de la llei escrita en taules de pedra o en constitucions petrificades. Davant dels fets que vivim i patim, fem com l’evangelista que avui ens invita a mirar el qui han traspassat. Què hi veu ell i què hi veiem nosaltres?

5.- Jesús tot expirant, ens lliura l’Esperit que dóna sentit a tota la vida, passió i mort de Jesús i a la nostra pròpia història. Jesús ha estimat els seus fins a l’extrem. Ha viscut estimant, fent el bé. I ho ha perdut tot, fins els vestits. I ens ho confiat tot, especialment la seva Mare.

6.- A la llum de l’Esperit, Joan veu en Jesús crucificat l’anyell pasqual que els israelites menjaven ritualment la nit de pasqua sense trencar-li cap os. Als companys de creu de Jesús els han trencat les cames. A ell li han foradat el costat.

7.- I què raja del costat obert de Jesús crucificat? Sang i aigua. Una nova vida. Des del bell principi els doctors de l’Església es fixaren en l’arbre de la creu i en l’hort on hi havia un sepulcre nou de trinca... Del costat d’Adam adormit Déu en tragué Eva, mare de tots els vivents. Ara, del costat obert de Jesús, el nou Adam, adormit a l’arbre de la creu, en brota l’Església… Ho fa amb l’aigua del baptisme i amb el pa i el vi de l’eucaristia.

8.- Del cor de Crist raja a raig fet el perdó i la misericòrdia. Que és bonic! L’església, aquesta nostra església sovint revellida i criticada, ha brollat del cor de Jesús clavat a la creu. Ell l’ha revestida del seu amor i l’envia a continuar la seva obra omplint-la del seu Esperit. L’hem d’estimar molt, l’Església, ens hem d’estimar molt. L’Església som nosaltres. És molt el que valem.

9.- Sí, mirem el qui han traspassat. Donem-nos cops de pit per les vegades que hàgim passat de llarg davant dels crucificats de la terra. Per acció o per omissió potser hem col·laborat a crucificar-ne més d’un. Amb la nostra presencia silenciosa fem costat als qui pateixen per malaltia o per la injustícia humana o per sentir-se marginats i desassistits.

10.- I sense deixar de contemplar Jesús crucificat, mirem també al peu de la creu Maria, la mare de Jesús. Avui Jesús ens la dóna com a mare. Acceptem-la amb l’agraïment i la generositat de Joan, el deixeble estimat del Senyor. És el gran regal de Jesús a la humanitat. I deixem camp lliure a l’Esperit que ens il·lumini tants aspectes de la vida cristiana.

11.- Mirem també com enmig de tant de silenci impotent, Josep d’Arimatea i Nicodem, dos deixebles camuflats de Jesús. Avui, quan Jesús sembla llençat a la paperera de la història, donen la cara per ell. Josep d’Arimatea i Nicodem són una bona lliçó per nosaltres. Avui no és ben vist declarar-se cristià i catòlic practicant. No tinguem por, donem la cara per Crist. Com ells i com Maria. I com aquelles dones valentes i fidels que acompanyaven Jesús des de Galilea fins al calvari. Albirem una llum esclatant enmig de la tenebra del divendres sant. El gra de blat que acaben de colgar al sepulcre, el gra de blat ens invita a disposar-nos la Pasqua florida.

Tipus recurs pastoral: