Diumenge II de Pasqua

Cicle: 
B
Temps: 
Pasqua
Diumenge, 8 Abril 2018
P. Josep Vilarrubias Codina, cmf

Senyor meu, Déu meu!

Bona Pasqua, amics i amigues!

Els textos bíblics d’avui són un torrencial de missatge pasqual. Si volguéssim arribar a tot, ens hi perdríem. Però no cal patir, perquè en aturar-nos en algun dels detalls, indirectament els enfoquem tots. Ja deia St. Ignaci de Loiola que “No el mucho saber satisface el alma sino el saborear internamente...”

L’Evangeli de Joan ens explica la primera aparició de Jesús Ressuscitat al grup dels Apòstols:

- Jesús es presenta estant les portes barrades per por dels jueus...
- Els ensenya les mans i el costat...
- Es posa enmig d’ells i els dóna la pau...
- Ells s’omplen d’alegria en veure el Senyor.
- Els torna a donar la pau i els diu: Com el Pare m’ha enviat també jo us envio a vosaltres.

Llavors alenà damunt d’ells iels digué: rebeu l’Esperit sant!

Us heu adonat quin és el regal de Pasqua que Jesús ens fa el dia de la Resurrecció?: L’Esperit Sant és el seu regal de Pasqua.

El dia de la Pentecosta ho celebrarem amb esplendidesa, però ja el tenim aquí. ¿No te’n vas adonar, de la insistència amb què Jesús, en el darrer Sopar ens prometia el do el seu Esperit?: serà el vostre Advocat..., l’Esperit consolador... es quedarà amb vosaltres per sempre... us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre... dóna testimoni dins vostre... de vosaltres en fa també testimonis... us menarà cap a la veritat complerta.

L’Esperit de Jesús farà realitat en nosaltres l’acompliment de la missió. I aquí trobem el punt central de missatge pasqual: Com el Pare m’ha enviat a mi també jo us envio a vosaltres. Rebeu l’Esperit Sant!

El relat continua: Tomàs no hi era; s’ho va perdre. En tornar, i davant les explicacions dels companys els ho deixa clar, que res de res, que: si no poso el dit dins la ferida dels claus i la mà dins el costat, no m’ho creuré pas!

Al cap de set dies Jesús hi torna. Tomàs ara sí, hi és. El Mestre hi va de dret: Porta’m el dit aquí, mira’m les mans, porta la mà i posa-me-la dins el costat.

No sigues tan incrèdul. Sigues creient!

La resposta de Tomàs serà un acte de fe, l’acte de fe més complert i definitiu: Uneix en una sola les dues confessions que havien anat sortint per separat en els evangelis: El meu Senyor i el meu Déu.

Jesús, el Ressuscitat el felicita i ens felicita a tots nosaltres que sense haver vist creuríem.

En reflexionar sobre aquest text m’ha vingut això: Si volem sortir de les nostres foscors, dels nostres egoismes, del nostre orgull i viure de ple amb la nova vida del Senyor Ressuscitat ens cal tocar les ferides, les ferides del Crist en els nostres germans. Tal com Jesús feia amb les persones ferides per la vida. Només cal obrir amb tendresa els ulls i en el camí en LES anirem trobant. Serà la nostra resposta a la salutació pasqual de Jesús quan ens digué:

LA PAU SIGUI AMB VOSALTRES!